A principis de juny, quan el president americà va visitar Londres ―on la reina Isabel II el va convidar al palau de Buckingham a una recepció i un banquet de gran gala―, la "relació especial" entre el Regne Unit i els Estats Units va tornar a posar-se en marxa. "La relació radiant" que va prometre Donald Trump a Londres no només es referia als acords comercials més estrets entre ambdós països que es puguin assolir després del Brexit, sinó a aliances encara de més importància. I si hi hagués un revival com aquell de l'entesa entre Ronald Reagan i Margaret Thatcher que va posar fi al comunisme soviètic? I si, aquesta vegada, dos països occidentals amb gran presència mundial i que coneixen molt a fons els racons del poder al món s'ajuntessin per parar els peus a la Xina?

A les jornades del molt seguit fòrum de Seguretat Aspen, celebrades la passada setmana a Colorado (EUA), aquesta qüestió va saltar en les discussions entre experts després que John Rood, sotssecretari de Política de Seguretat americà, assenyalés que la Xina "és l'únic país que pot canviar el mode de vida als EUA, i canviar l'ordre mundial, en el sentit bo o en el dolent". A aquest advertiment s'hi va afegir el comentari d'un exdirector de la CIA: "No sabem realment quin és el terme que hauríem d'aplicar, si competidor o adversari".

I si, aquesta vegada, dos països occidentals amb gran presència mundial i que coneixen molt a fons els racons del poder al món s'ajuntessin per parar els peus a la Xina?

De manera coincident, el Banc de França va organitzar una reunió per tractar l'evolució de l'economia internacional després dels acords de Bretton Woods de 1944, que va establir les bases de l'ordre polític després de la Segona Guerra Mundial. "L'ascens de la Xina i altres països emergents canvia fonamentalment el paisatge global. La part dels països avançats a la producció mundial està condemnada a passar del 50% actual a un terç en els propers 25 anys", va explicar el nord-americà David Lipton, que substitueix interinament en l'FMI Christine Lagarde.

A tot això el ministre d'Economia francès, Edmond Maire, va afegir: "Llevat que sapiguem reinventar Bretton Woods, les noves rutes de la Seda (xineses) es convertiran en el nou ordre mundial".

Tot just arribar a Downing Street, Boris Johnson va dir que està encantat de compartir aquesta nova fase amb Trump i que veu un futur "fabulós" en les relacions entre els dos països. Al seu torn, Trump el va elogiar dient: "Boris és un bon home. És dur i intel·ligent". En un altre moment va dir: "Farà una feina formidable".

Respecte a la restricció d'accés a Huawei al possible mercat tecnològic britànic per qüestions de seguretat, un membre del seu equip va indicar que Londres ha demorat la seva decisió "mentre la posició dels EUA no estigui clara".

Amb una política econòmica expansiva i baixada d'impostos, Johnson sembla seguir la mateixa línia que Trump. Una nova i reforçada proposta il·lusionant per no acceptar per endavant una derrota davant dels reptes que van venint d'Euràsia.