L'atac de drons el cap de setmana passat contra refineries saudites que va provocar una alça de gairebé el 20% en el preu del cru, ha obert una nova pregunta sobre fins on pot arribar la desacceleració de l'economia mundial si s'hi van sumant nous riscos.
Els bombardejos a la planta Abqaiq d'Aramco, la instal·lació de processament de petroli més gran del món, reivindicats per les forces hutis del Iemen, aliades de l'Iran, han mostrat la fragilitat d'una infraestructura energètica vital. I com ha assenyalat la firma d'anàlisi DWS, "ha recordat als inversors com de fàcil que es poden veure descarrilats els escenaris de base".
Els preus del barril de Brent van arribar a registrar pujades dilluns passat de fins al 20%, van assolir un preu de 71,95 dòlars, una alça que no es veia des de la caiguda del xa de Pèrsia el 1979. La reducció a la meitat de la producció de petroli del regne saudita va fer que el preu del lingot d'or pugés a Londres a 1.502,05 dòlars, atès que els inversors van percebre l'alt nivell d'incertesa actual. Potser per això, Donald Trump ha assenyalat que no vol cap guerra amb cap país.
La inestabilitat de la zona contribueix que la cotització del cru pugi, ja que el mercat de futurs del petroli té present la possibilitat de noves interrupcions de subministrament.
De fet, Abqaiq estava fortament protegit amb múltiples anells de defensa, però aquesta protecció ha demostrat ser ineficaç contra atacs aeris. Els EUA van contribuir a calmar la situació en autoritzar l'alliberament de les seves reserves d'emergència. Rússia va descartar, per la seva part, que l'OPEP preparés mesures d'urgència. Al seu torn, l'Iran, que va negar l'autoria del bombardeig, ha mostrat des del setge a l'estret d'Ormuz que està disposada a lliurar una guerra asimètrica des de la impugnació de l'acord nuclear el 2015 pels EUA i els seus aliats. Les sancions sofertes reclamen revenja, segons Teheran.
Abans de l'atac, una qüestió clau per al mercat era la disminució de la producció, atesa la debilitat de la demanda per la desacceleració econòmica global. L'Aràbia Saudita ha destituït recentment l'anterior ministre del Petroli, Khaled-al-Faleh, i al seu lloc va nomenar el príncep Abdelaziz Ben Salman, germanastre del poderós príncep hereu Mohammed Ben Salman (MBS).
El canvi té a veure amb el descontentament del poder saudita davant de les baixes cotitzacions del petroli, considerades massa baixes per permetre una entrada en borsa d'Aramco en condicions òptimes. La cotització de Brent ha estat oscil·lant recentment entorn dels 60 dòlars, mentre que fregava els 120 dòlars el 2014.
El nou ministre d'Energia, que ha declarat que la sortida a borsa d'Aramco, ajornada durant un temps, "es realitzarà en els primers moviments de cotització a nivell local, però estem disposats igualment a cotitzacions estrangeres". La sortida a borsa, per un total del 5% del capital, es desenvoluparà per trams successius. "Aramco està disposat per a la seva introducció al mercat borsari, que tindrà lloc aviat", segons el seu conseller delegat, Amin Nasser. El 2018, Aramco va anunciar una xifra de negocis de 360.000 milions de dòlars i un benefici de 111.000 milions de dòlars. El regne valora la companyia en dos bilions de dòlars.
Mentrestant, el nou ministre d'Energia, reunit amb els membres d'OPEP i els seus socis d'Abu Dhabi, es van declarar el 9 de setembre favorables a mantenir una política de baixa producció.
És a dir, sense poder precisar quant, però el que és segur és que el petroli pujarà. Tant sí com no.