El bon tancament econòmic del 2019 ha fomentat expectatives de continuïtat de cara al futur. I, certament, el molt proper acord comercial parcial sinoamericà fa pensar que el pitjor ja ha passat i que el temor d'una recessió es deu haver dissipat. Però les tendències econòmiques que defineixen una dècada rara vegada defineixen la següent. Algú recorda el pronòstic de lideratge del Japó als 80? En aquestes disjuntives tornem a estar ara.

La complaença tendeix a fer que els governs, empreses i consumidors gastin sense miraments,  especialment quan els tipus d'interès són molt baixos o tendeixen a zero. Actualment, el deute acumulat pel conjunt de subjectes econòmics puja a 250 bilions de dòlars, el 320% del PIB mundial.

"En silenci, les forces econòmiques mundials estan canviant d'una manera que podria preparar l'escenari per al retorn de les nacions i les empreses més petites en la dècada de 2020", segons Ruchir Sharma, estrateg en cap global de Morgan Stanley.

Aviat tindrà lloc la reunió del Fòrum Econòmic de Davos, el contingut del qual ha avançat el seu fundador i president executiu, Klaus Schwab. Seguint la línia marcada fa uns mesos per la Round Table dels executius nord-americans, Schwab ha dit que "l'empresa ha de respondre no només a les necessitats dels seus accionistes, sinó també a altres actors que implica: empleats, clients, proveïdors, comunitats locals i la societat en el seu conjunt". Segons la seva opinió, aquesta línia reforçarà la prosperitat de l'empresa a llarg termini.

Les cadenes de producció s'estan reduint per tal de ser més a prop dels consumidors.

La desigualtat creixent ha donat lloc a una espècie de guerra civil a nombrosos països, ja sigui a Europa, Àsia o Llatinoamèrica. Una revolta que alguns qualifiquen de popular i altres de populista exigeix un marc nou de les relacions entre els de dalt i els de baix.

La globalització està, al seu torn, en hores baixes. La lluita pel predomini mundial entre els EUA i la Xina està desplaçant part de la fabricació a països més petits com el Vietnam o Irlanda. Les cadenes de producció s'estan reduint per tal de ser més a prop dels consumidors. A Àsia, les firmes més populars són bancs amb aplicacions de pagament digital.

Wall Street ha gaudit d'un any espectacular, però com diu Ruchir Shama, si bé "representa més de la meitat del valor global dels mercats borsaris, mai no ha estat més car en comparació amb altres mercats nacionals".

Europa està mostrant una gran dificultat d'adaptar-se a les noves exigències. El Green Deal (Acord Verd) definit per la nova Comissió Europea, que implica una inversió palanquejada pel Banc Europeu d'Inversions de 200.000 milions de dòlars anuals durant cinc anys, és vist com desorbitat pels analistes financers.

Pot ser que la dècada de 2020 sigui recordada com l'època que va reivindicar aquell lema dels setanta de "el que és petit és bonic", al qual es podria afegir el factor local, però sens dubte no serà un joc de nens.