Europa viu hores d'alta tensió a causa de la polèmica protecció de les seves fronteres davant d'una arribada massiva d'africans que, a més, pot incrementar-se els anys vinents. Inicialment estava prevista sobre aquesta qüestió una cimera de la UE per als dies 28 i 29 de juny, però, arran dels enfrontaments creixents entre estats membres, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ha convocat una reunió d'emergència aquest diumenge.

El recent cas de l'Aquarius, amb 630 emigrants a bord, acollit a València, ha provocat una tal polseguera que ha obligat aquests dies a elaborar un esborrany previ de declaració conjunta, promogut per la cancellera Angela Merkel (CDU) per les pressions del seu ministre d'Interior, Horst Seehofer (CSU), disposat a integrar-se en una coalició Munic-Viena-Roma. El canceller austríac, Sebastian Kurz, que fa dies es va reunir amb Seehofer, ha declarat que "no tots tenen dret a viure a Europa". Àustria es posarà al capdavant de la UE a partir de l'1 de juliol.

Les migracions pertorbaran el mercat de treball a Europa i especialment representaran una competència significativa per als treballadors locals poc formats, segons l'OCDE.

A mitjà termini, la situació pot empitjorar atesa l'evolució de la demografia i les rutes de les emigracions. En el cas dels africans, entre el 70% i el 80% escullen Europa com a destinació. El problema és que, si l'Àfrica compta ara amb 1.300 milions d'habitants, el 2050 en tindrà 2.500 milions, davant dels 450 milions que tindrà Europa, segons l'especialista en aquest continent Stephen Smith. "Per cada europeu pròxim als 50 anys, hi haurà tres africans de menys de 30 anys". "Europa s'africanitzarà", adverteix. A fi d'evitar aquesta deriva, la UE s'ha compromès a invertir a l'Àfrica per afavorir el creixement intern i frenar així la fugida a l'exterior.

Però Smith assenyala que "no són els més pobres dels pobres els que se'n van; per anar-se'n calen diplomes, una actitud de tirar endavant". I afegeix que "les grans ciutats africanes no poden donar resposta a aquestes aspiracions: el 90% estan constituïdes per barraques, no són centres de producció, que fan baixar la natalitat". Són, per tant, les forces vives les que se'n van.

Una Euroàfrica no permetria resoldre el problema de les pensions a Europa tenint en compte la seva baixa taxa de natalitat? De fet, un informe de les Nacions Unides preconitzava una immigració important i regular a Europa fins al 2060 per pal·liar el declivi demogràfic.

Alto, alto, prevé Stephen Smith. "Per estabilitzar la seva població activa, Europa hauria d'acollir 1,6 milions d'estrangers, el doble del decenni de 1990. Si pretengués estabilitzar la proporció d'actius i jubilats, la ràtio de dependència, l'informe de les Nacions Unides indicava que hauria d'acollir cada any 13 milions de nouvinguts. El 2050, les tres quartes parts de la seva població serien llavors africans o fills d'africans, una cosa inacceptable políticament".

Amb aquesta perspectiva, la cimera europea del cap de setmana vinent potser s'ha de veure com un intent d'evitar un xoc polític greu entre el nucli dur i els països del grup de Visegrád (Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia) juntament amb Itàlia i les reticències a la mateixa Alemanya, més que la resolució d'un problema que continuarà pesant fortament sobre el continent els anys vinents.