Tres mil diputats xinesos reunits al plenari anual de l'Assemblea Nacional Popular (ANP) oferiran avui a Xi Jinping un mandat indefinit sobre el gegant asiàtic. Un poder com el que va exercir Mao. Aquesta iniciativa històrica ha despertat inquietuds tant dins com fora del país i s'ha respost des dels EUA amb l'anunci de l'aplicació d'aranzels a les exportacions xineses d'acer (del 25%) i d'alumini (del 10%). Per evitar acusacions d'unilateralisme, a Europa se li aplicaran les mateixes condicions. La por d'una guerra comercial s'ha estès i ha afectat els mercats.

Al desembre la Casa Blanca va qualificar la Xina de competidor estratègic. Els legisladors a Washington estan preparant plans per limitar les inversions d'aquest país als Estats Units, en particular dins el sector tecnològic. S'espera que el govern de Trump presenti al llarg dels propers mesos una reclamació sobre els drets de propietat derivats de l'absorció durant anys per part xinesa dels avenços i noves aplicacions aconseguits i experimentats en la indústria high tech americana.

La inquietud davant de la possibilitat d'una nova era d'hostilitat i estancament ha saltat en el món dels negocis americà. El Wall Street Journal va jutjar l'aplicació de nous aranzels com "una de les patinades econòmiques més grans en la història presidencial".

L'expert Stephen Roach va advertir que els Estats Units "bé podrien resultar el perdedor d'una guerra comercial" si les cadenes de subministrament de les seves indústries nacionals es veiessin afectades. L'"american first" podria resultar antieconòmic. Com va assenyalar recentment Emmanuel Roman, nou president de Pimco —una de les institucions financeres mundials més poderoses—, "és extremadament complicat tornar enrere i produir a casa el que ja s'ha decidit comprar per costum a l'estranger a preus més barats".

Stephen Roach va advertir que els Estats Units "bé podrien resultar el perdedor d'una guerra comercial"

Hi ha un fet nou, però, que ha aparegut amb el nou cabdillisme que prepara Xi Jinping: la dimensió militar. Com ha indicat Trump, "les nostres indústries d'acer i alumini estan mortes". El seu argument és que la competència deslleial de metall protegida financerament per l'Estat xinès soscava la capacitat militar dels EUA. El secretari de Defensa americà, James Mattis, ha expressat el seu suport als "aranzels específics" sobre l'acer i l'alumini.

A l'altre tauler, el de l'Imperi del Centre, les crítiques apaivagades en les sessions preparatòries de l'ANP s'han centrat en l'absència de reformes de les empreses propietat de l'Estat (les SOES), que suposen el 45% d'un deute xinès que té totes les agències de ràting en estat de vigilància. Suposen el 40% del mercat borsari i un terç de la inversió. El futur d'aquest sector, controlat estrictament pel partit, genera una gran preocupació. La bíblia anglesa del capitalisme, The Economist, acaba de reconèixer que la seva visió optimista sobre el règim xinès estava equivocada. Les SOES ofereixen al Partit Comunista un paper institucional clau en el seu accionariat.

En el nou pressupost, el Govern xinès destinarà el 8,1% a la despesa militar. La batalla o el predomini mundial absorbeix molts recursos.

En aquest marc, el pronòstic global dels bancs centrals és preocupant. El president de la Reserva Federal de Nova York, William Dudley, va dir a São Paulo que "si el suport al comerç liberalitzat i una economia global integrada patissin un retrocés significatiu, la conseqüència podria ser un creixement econòmic més lent i un nivell de vida més baix a tot el món". L'assessor econòmic de la Casa Blanca Gary Cohn ha dimitit.

Les espases estan alçades, però no s'exclou una negociació sota tensió. No són bons temps per a la lírica...

José Manuel Garayoa
Opinió Ma (Alibaba) versus Musk (Space X) José Manuel Garayoa
José Manuel Garayoa
OPINIÓ Una Alemanya per a Europa o per a si mateixa José Manuel Garayoa