En plena polseguera aixecada per l'escàndol de Facebook, el seu creador, Mark Zuckerberg, va fer una declaració històrica per al conjunt d'aquesta indústria. "La següent posada al dia que farem el 2018 no només s'enfocarà a fer Facebook més divertit". La xarxa social, que havia nascut com una nova mena de rebel·lia social, abandona així la seva etapa naïf i la seva dimensió utòpica. Com diria Bob Dylan, "els temps estan canviant". I aquesta vegada, contra els nois de Califòrnia.

Tot va començar el cap de setmana passat, quan es va revelar que l'empresa de dades Cambridge Analytica, lligada al Partit Republicà americà, havia tingut accés el 2014 a dades de 50 milions d'usuaris recopilades per Facebook, cosa que comportaria una violació clara de la confidencialitat de la companyia. Les dades recollides haurien permès elaborar un lògic capaç de predir el vot dels electors.

Aquest cas entela una mica més aquesta xarxa social, que disposa de més de 2 miliards d'utilitzadors arreu del món i té una credibilitat que ja ha estat posada en qüestió per la difusió fake news (notícies falses). El seu valor ha patit un càstig dur a Wall Street pel seu darrer affaire. Dilluns passat mateix, el títol va perdre prop de 30.000 milions de dòlars a la Borsa de Nova York després de retrocedir el 7,71%.

Aquesta clatellada no va ser l'únic punt negre a l'agenda tecnològica. Un automòbil perillosament autònom, encara que amb conductor, va causar la mort d'una vianant de 49 anys que travessava la via caminant per un lloc on no tocava a Tempe, un suburbi de l'estat de Phoenix. A l'escala d'aquest tipus de vehicles, des de l'u (conducció assistida) al cinc (automatització total), l'automòbil anava en el nivell tres, la qual cosa vol dir que el conductor no és necessari. ¿La reacció del cotxe va ser menys ràpida del que tovava? La investigació oberta ho determinarà.

Erik Brynjolfsson, l'economista més valorat a Silicon Valley, va arribar a reconèixer que la nova revolució industrial trigarà un segle a completar-se

No només són les persones, les víctimes directes de les noves innovacions. "Les noves tecnologies poden tenir alguns efectes secundaris negatius que debiliten la productivitat i el creixement econòmic", segons l'expert Jeffrey Frankel.

En primer lloc, adverteix Frankel, exigeix als treballadors aprendre noves habilitats i canviar el seu comportament, cosa que en pertorba l'activitat. A més, la multitud de correus electrònics rebuts que no són feina, les xarxes socials, els vídeos, internet i els videojocs poden distreure fàcilment els empleats. I això sense sumar els spam, els virus, els atacs cibernètics i altres infraccions de seguretat.

Per ells, els economistes són més escèptics que els tecnòlegs. Els primers no han donat una gran importància als avenços de la intel·ligència artificial. Fins que les empreses no reimaginin els processos productius per explotar els nous invents pot passar molt de temps, diuen.

Erik Brynjolfsson, l'economista més valorat a Silicon Valley, va arribar a reconèixer que la nova revolució industrial trigarà un segle a completar-se. Davant aquest panorama parsimoniós, els que sembla que tenen més pressa són els xinesos. Per al 2049, el líder xinès Xi Jinping vol fer de Pequín la capital del món. La política de vegades sembla que té més pressa que els diners i els negocis. Ja veurem qui guanya.