No només les eleccions del 26 de maig fan remoure el tauler europeu i el debat sobre el seu futur. La revisió a fons de la política industrial de la zona que proposen França i Alemanya ha provocat una preocupació i forta polèmica sobre la continuïtat dels principis liberals que han regit a Europa.

París i Berlín volen canviar les regles per construir la indústria europea del demà. A través d'un manifest, Bruno Le Maire, ministre d'Economia francès, i el seu col·lega alemany, Peter Altmaier, van reclamar el passat 19 de febrer un canvi de paradigma i de la seva estratègia.

"Àsia avança, la Xina progressa, les rutes de la seda estan a punt d'emportar-s'ho tot al seu pas. I d'altra banda, Europa està immòbil", va subratllar el ministre francès.

El vet de Brussel·les a la fusió d'Alstom-Siemens de cara a formar un campió del ferrocarril ha estat com un electroxoc a l'hora de fer front a la Comissió Europea. França i Alemanya no volen "adaptar" les regles de la competència sinó canviar-les a fons. Per a decisions jutjades estratègiques, reclamen, serà el Consell Europeu ―els estats― el que tindrà l'última paraula, no la Comissió.

Margrethe Vestager, comissària de la Competència, va adduir en la seva negativa a aprovar: "Nosaltres hem de mantenir-nos fidels al nostre mandat, que és el de defensar els interessos dels consumidors". "En lloc de defensar l'interès d'Europa, la Comissió serveix als de la Xina", va replicar Bruno Le Maire.

La revisió a fons de la política industrial de la zona que proposen França i Alemanya ha provocat una preocupació i forta polèmica sobre la continuïtat dels principis liberals que han regit a Europa

Aquesta controvèrsia se situa sobre un rerefons de més calat. Si França sempre ha optat per la defensa dels seus interessos nacionals, la integració en l'ordre liberal occidental està consagrada en la Constitució alemanya. I és aquí on la novetat és més gran.

L'actitud de Berlín de no barrejar la política amb l'economia està experimentant un gir espectacular en l'últim mandat d'Angela Merkel, que, a més, ha augmentat el pressupost militar i acceptat la creació d'un fons europeu de defensa, dotat a futur amb 13.000 milions d'euros.

Sobre la base del compromís de la cancellera en la transformació de la Unió Europea, el seu ministre d'Economia ha declarat que "l'Estat està disposat a intervenir, comprès financerament, per protegir els sectors clau" (com el de l'automòbil, la metal·lúrgia, la màquina eina, entre d'altres). L'ajuda podrà portar "a una participació passatgera de l'Estat". Alguns economistes li han retret apostar per una economia planificada. El president del Partit Liberal, Christian Lindner, l'ha acusat al seu torn de fer servir "mètodes xinesos" per respondre a la competència de la Xina.

Mentre Itàlia i Polònia han mostrat el seu interès a afegir-se a la iniciativa de crear campions nacionals, des de Tolosa, Jean Tirole, premi Nobel d'Economia el 2014, ha replicat a Le Maire que la seva nova proposta pot conduir a preus més alts, "ja que els polítics estan subjectes a una intensa pressió per part de grans empreses i organitzacions industrials, que poden estar més interessats en limitar la competència que en promoure-la".

La polèmica de la concentració empresarial també és molt viva als Estats Units, ja que, segons David Autor i altres experts de la Universitat de Harvard, està frenant la innovació i la inclusió laboral.

La geoestratègia derivada de la lluita pel nou lideratge mundial i els reequilibris dels blocs o nuclis d'aliances pot provocar, pel que s'està veient, nous problemes dels quals tan sols coneixem les primícies.

José Manuel Garayoa
Opinió Els mercats, entre la pau i la guerra José Manuel Garayoa
José Manuel Garayoa
Opinió I l'economia? És la política, idiota José Manuel Garayoa