El llarg conflicte d'Ucraïna, potser el més difícil i amenaçador en molt temps a Europa, va començar a ser manejable a partir del canceller alemany, Olak Scholz, que va dir que "hi ha raons de discussió perquè les coses evolucionin de manera positiva i les hem d'utilitzar". Olak Scholf havia mantingut fins aleshores un perfil baix en la crisi de la frontera ucraïnesa. Malgrat ser el principal motor de la UE, Alemanya es troba en una situació complexa amb la resta de la Comunitat Europea. La seva història, la seva posició geogràfica, juntament amb la seva dependència energètica, s'han convertit en el còctel idoni perquè sigui un dels països més russòfils de la Unió Europea. En diferents ocasions Ucraïna li ha demanat que li enviï material de defensa, com míssils antiaeris. A diferència d'altres països europeus la resposta de Berlín va ser "nein".

Aquesta distància ha generat malestar, més privat que públic, dels seus aliats. El mateix Olak Scholz es va obligar a adoptar un paper més actiu en la crisi visitant la Casa Blanca, després el president ucraïnès, Valodímir Zelenski, a Kíev a partir d'un principi: exhaurir la via del diàleg. En la seva trobada amb el president nord-americà, Joe Biden va insistir que el gasoducte Nord Stream II no entraria en vigor si Rússia ataca el seu veí, sense que el canceller alemany esmentés ni tan sols el Nord Stream II, que suposa el gas més barat a una Alemanya que importa des de Rússia el 51% tot el que consumeix.

Uns dies després que ho fes, el president francès, Emmanuel Macron, es va convertir en el segon líder europeu a asseure's al costat de Vladimir Putin, a qui va demanar passos cap a la desescalada. El mateix Kremlin va reconèixer llavors que la via diplomàtica s'havia obert, quan a la resta de capitals occidentals (excepte París) es tancava. Malgrat això, Ucraïna estava cada vegada més aïllada davant de les advertències de la intel·ligència nord-americana que la invasió era "imminent" (es va dir que seria el 16 de febrer). Scholz no va perdre la calma: "Si passa, sabrem com procedir". Juntament amb Macron (que va fer de mediador) es va col·locar a l'altre costat d'Europa. I en aquestes, l'ambaixador ucraïnès a Anglaterra va fer unes declaracions reveladores a la BBC: Ucraïna podria acceptar no entrar a l'OTAN si això evitava la guerra amb Rússia. Amb això, l'extensió i ampliació de l'Aliança Atlàntica a l'Est es va posar en qüestió.

Una Ucraïna membre de l'OTAN seria traspassar una línia vermella, quan el que fa falta és que se senti segura

Putin havia insistit —i pocs se'l van creure— que no atacaria Ucraïna. Quan Alemanya li va donar suport —i des de lluny, França— va començar la desescalada, sense poder evitar que fos en part desordenada i inconnexa. Això va fer estendre l'escepticisme dels governs occidentals, esperonats pels EUA, que anunciaven un "atac imminent". Moscou va qualificar aquestes advertències d'"histèria" i propaganda. El portaveu del Kremlin, Dimitry Peskov, va dir que l'OTAN "té dificultats per avaluar la situació amb serietat". El president del Consell Exterior i de Defensa, Alexander Lukashenko, va declarar que la retirada russa podrà no tenir lloc immediatament, advertint que una Ucraïna membre de l'OTAN seria creuar una línia vermella, quan el que fa falta és que se senti segura. Peskov ja va avançar que les negociacions serien difícils i que caldria flexibilitat per ambdues parts. També va assegurar que Moscou no farà un reconeixement formal dels separatistes russos. Així mateix, totes les tropes russes abandonarien Bielorússia. "La retirada de les forces russes de la frontera amb Ucraïna està en marxa i en 50 dies es completarà tot el replegament", va indicar.

Finalment, dijous els caps d'Estat i de Govern de la UE es van reunir a Brussel·les per intentar consensuar una opció comuna. Alemanya i França van portar la veu cantant en vetllar pels Acords de Minsk, firmats el 2015 pel president ucraïnès, Petro Poroshenko, i el rus, Vladimir Putin. De cara als principis que s'han d'aplicar, hi ha posicions molt dispars: els dos països bàltics i Polònia són els més durs. I Alemanya o la Itàlia de Mario Draghi hi han jugat el paper contrari, juntament amb Hongria. Olof Scholz, que va presidir la reunió, va dir: "Hem pres nota que hi ha hagut senyals des de Moscou, inclosa la voluntat de participar en un procés diplomàtic." Però, va afegir: "Continuem sent molt cauts perquè no hi ha prou potència militar a la frontera ucraïnesa, així com a Bielorússia, per parar una invasió".

Moscou ara sent que podria exigir la revisió de l'ordre de seguretat europea i de tornar a "una divisió suau" d'Europa, no com la de la guerra freda, amb una línia clara entre la vostra esfera (l'occidental) i la nostra esfera de seguretat, amb una zona tampó que hauria d'estar en mans d'Ucraïna", segons Fiódor Loukiánov, president del Consell Exterior i de Defensa. Això és el que podria ser objecte de disputes diplomàtiques, potser tenses, en les quals ara es podria orientar el llarg joc dels escacs a la zona Est. Marcus Ashworth, columnista de Bloomberg, va resumir així la situació. "Aquest any ha tingut un començament difícil. Una resolució que no involucri vessament de sang reordenaria la llista de pressions subjacents. La recuperació inconnexa continuarà amb les seves sotragades. Així que els dic als meus amics: "No espereu gaire del dividend de la pau".