El risc de patir una temible deflació plana sobre la zona euro per primera vegada des del 2016. L'IPC de l'Eurozona va caure un 0,2% a l'agost, per sota de l'augment del 0,4% del mes anterior. "És bastant preocupant", va dir un membre del consell del Banc Central Europeu (BCE). "Hi va haver saldos de venda de tèxtils durant l'estiu, però ara s'han evaporat", va agregar.

La deflació no és com una desinflació, que és una caiguda de l'IPC, sinó molt més: una combinació sinistra de preus a la baixa i enfonsament de la producció i de l'ocupació. Així, en el segon semestre, el PIB de la zona euro va anotar simultàniament una caiguda rècord de l'11,8%, així com una retallada del consum del 12,4%. Al seu torn, l'ocupació a Europa va perdre 5,7 milions de llocs de treball.

Per un comerciant tèxtil català, "si passeges pel centre de Barcelona, et cau l'ànima als peus. Rambla, Portaferrissa, Portal de l'Àngel i adjacents estan gairebé buides, és depriment". "Gràcies a l'ICO (Institut de Crèdit Oficial) s'ha pogut comprar gènere als proveïdors, però a la vista del que ha passat, no repetirem", es va lamentar.

La deflació no és com una desinflació, que és una caiguda de l'IPC, sinó molt més: una combinació sinistra de preus a la baixa i enfonsament de la producció i de l'ocupació

La mobilitat és una cosa que la pandèmia ha restringit radicalment. Els comerços, els restaurants, els espectacles n'han estat les víctimes en el dia a dia. Els confinaments van provocar estalvis forçosos massius. El teletreball, que tècnicament és aplicable al 35% dels llocs de treball, retalla les oportunitats de comprar. Per als economistes, les polítiques aplicades han fracassat a l'hora d'animar els consumidors a gastar. En la gran depressió dels anys trenta, al mercat de Londres, Keynes va fer una perfomance incitant les dones a comprar perquè els seus marits no perdessin els seus llocs de treball.

La deflació està avui polvoritzant la confiança majorment a Itàlia, Espanya i França, mentre als jubilats els tipus d'interès anormalment baixos redueixen el valor dels seus estalvis i el seu poder adquisitiu.

El Banc Central Europeu (BCE) ha estat sota una forta pressió perquè amplifiqui el suport monetari a l'economia mitjançant l'extensió de la compra de bons, però fins i tot donant mostres dijous de rebre el missatge, hi ha indicis que el Banc Central no està decidit a modificar la seva política monetària com va fer la Reserva Federal americana. Jens Weidman, president del Bundesbank (banc central alemany), ha afirmat recentment que les mesures d'emergència han de ser temporals i reduir-se a mesura que la crisi vagi remetent.

D'aquí ve la decisió de fusió (o d'absorció) de La Caixa i Bankia per guanyar mida i operativitat, sense oblidar alhora reduir despeses a través, entre altres coses, del tancament d'oficines (de manera preliminar s'estudia que se n'eliminin 3.000).

Per als clients, com en el cas del gran banc mitjà Sabadell i els que vinguin després, això suposarà que, per a molts, tant si estan en teletreball o no, hauran d'afegir portar d'ara endavant a través de l'ordinador el seu compte bancari dins d'un procés de digitalització general. Hi ha els qui diuen que les pandèmies poden actuar d'acceleradors més encara que les crisis econòmiques. Anem pel camí d'això.