No fa gaire, a mitjans d'abril, el sentiment general era que l'economia global havia entrat en la pitjor recessió des dels anys 30. Avui, aquest panorama lúgubre ha estat reemplaçat per un lema conegut com "Tina" que significa "There is no alternative to stocks" ("no hi ha alternativa als mercats"). Les borses estan marcant amb fermesa el pas cap a la recuperació.

El premi Nobel d'Economia Milton Friedman i Anna Jacobson van demostrar en "Una història monetària dels Estats Units" que un col·lapse en la quantitat de diners va ser la causa principal de la Gran Depressió. Aquesta era la recepta: més diners, no més deute, el que es caldria aplicar avui per eludir l'abisme. Els bancs centrals, liderats per la Reserva Federal (Fed), han abocat sis bilions de dòlars al mercat, xifra que segons alguns pot arribar a deu a final d'any. Dimecres, la Fed va proporcionar uns altres 500.000 milions de dòlars addicionals. No als anys 30.

"Tina" ve acompanyada d'una altra màxima "Fomo", que seria l'advertiment als precs de "no perdre la diligència perquè ja se n'ha anat". És a dir, has d'apostar abans que la por et faci perdre una gran oportunitat. És una qüestió de fe i resilència davant l'adversitat. Des del punt més baix de les accions, el 23 de març, els grans índexs han fet un salt espectacular. L'índex borsari mundial MSCI estava ja a començaments de juny un 12% per sobre dels seus màxims anteriors a la crisi.

I és que la borsa acompanya bé la vida. En ple enclaustrament i on tot semblava bloquejat, les borses van mostrar fluïdesa, moviment. Els GAFA (Gooogle, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) van permetre que les persones aïllades poguessin comunicar-se normalitzant en la mesura possible el dia a dia. A més, els GAFA tenen la potència necessària per estimular a mig món perquè disposen de reserves de liquiditat dignes dels bancs centrals. Aquest grapat d'accions van donar senyals que el joc continuava.

A mesura que s'entrava en una fase d'obertura als carrers, les accions relacionades amb els viatges, la restauració o els hotels van començar a millorar les seves cotitzacions, mentre que, alhora, les economies entraven en una fase de reposició de l'inventari mundial que s'havia reduït a nivells críticament baixos i havia de reposar-se novament. L'expresident de la Fed, Alan Greesnpan solia dir que les recuperacions començaven quan arrencaven les fases de reposició d'existències.

El 25 de maig, el Wall Street Journal va declarar a la seva portada que "el pitjor del confinament sembla haver quedat enrere". Havíem entrat en una altra fase.

A partir d'allà, calia apartar i deixar de banda els conflictes i dimonis que amenacen els diferents països i zones. La pugna pel lideratge mundial entre la Xina i els EUA es va focalitzar en Hong Kong, on va quedar en dubte el seu paper de borsa i plaça giratòria de les finances internacionals entre la Xina i el món desenvolupat. Donald Trump va evitar enfonsar la crisi mentre als EUA una revolta per la mort del jove negre George Floyd en mans d'un policia va inflamar EUA, des de Minneapolis a Nova York. El moviment contestatari es va polititzar en considerar-lo alguns dels seus líders com "una part de la marxa d'aquest país cap al progrés". Aquesta inclinació va debilitar-ne l'impacte així com els aldarulls que el van acompanyar, de manera que els mercats van poder concentrar-se en temes més llunyans.

El petroli va recuperar el preu de 40 dòlars el barril mentre s'iniciava una reconstrucció en general de l'economia pel costat de l'oferta, a la qual lamentablement els països emergents van tenir dificultats per sumar-s'hi.

La via dels mercats, especialment els borsaris, s'han diferenciat dels aplicats a la Unió Europea amb els seus 750.000 milions d'euros, basant-se en deute principalment. Davant d'això, el premi Nobel d'Economia Robert Mundell, un dels pares de l'euro, s'ha mostrat en desacord amb el que proposa Brussel·les i Angela Merkel "ja que l'endeutament conjunt treu la responsabilitat als estats i encoratja la derrapada de les finances públiques".

Mentrestant, a l'última enquesta de l'Associació d'Inversors Individuals, els "toros" (els alcistes o bulls) pugen 34,6% des de 33,1% mentre els "ossos" (baixistes) cauen a 38.9% des de 42,1%. I potser s'ha de tenir en compte que aviat seran els Sanfermines.

El coronavius ha acabat donant la raó als defensors dels mercats i la política monetària sobre els que aposten per la política fiscal com la gran brúixola de les economies. Quan es reprengui l'activitat, tornarà la baralla.