El director del Centre d'Investigacions Sociològiques, més conegut com a CIS, José Félix Tezanos, acaba de declarar que no pensa tornar a incloure en els estudis d'opinió que regularment realitza l'organisme oficial cap pregunta sobre la Corona, la valoració de Felip VI o l'actuació de Joan Carles I. Segons Tezanos, és un tema que no interessa als espanyols i, en conseqüència, no obre cap debat sobre la monarquia en l'opinió pública i és una discussió pròpia de la premsa groga. Encara no havien passat 24 hores de les paraules de Tezanos que el vicepresident del govern, Pablo Iglesias, ha situat com a tasca política fonamental de Podemos per als pròxims temps avançar cap a un horitzó republicà.

Hi ha moltes maneres d'ocupar un càrrec públic com és la direcció del CIS però entre totes elles no figura tractar tots els ciutadans com idiotes. Tezanos no obrirà un debat sobre la monarquia amb una pregunta sobre la valoració de Felip VI ja que li agradi més o menys el debat l'ha obert la mateixa família real espanyola amb els casos de corrupció que s'han conegut, la fuga del rei emèrit als Emirats Àrabs Units, les prolixes i comentades declaracions de Corinna Larsen a la BBC i a Paris Match amb un impagable àlbum de fotos de l'altra vida de Joan Carles I o la inopinada i abrupta intervenció de Felip VI a Catalunya el 2017 i que la societat catalana no li ha perdonat.

Això és el que desprestigia la monarquia i el que fa que l'actual rei suspengui les diferents enquestes que han publicat mitjans privats. El CIS podrà mirar cap a un altre costat, en una pràctica molt habitual i molt poc democràtica dels diferents governs espanyols. I més en uns moments en què la salut pública pel coronavirus, la crisi econòmica i la carpeta catalana condicionen la informació diària des de fa molt temps. Però la crisi institucional espanyola és de tal gravetat que faci el que faci Tezanos no l'evitarà. El desprestigi dels seus governants amb la gestió de la pandèmia és clamorós en els mitjans de comunicació internacionals i el qüestionament de la seva justícia, permanent.

El cas català ha posat moltes coses potes enlaire. I de la mateixa manera que Tezanos pensa que esquivant la pregunta el problema queda solucionat, en altres despatxos es pensen que amb repressió policial i judicial el conflicte català entra al carril de la solució. Res més lluny de la realitat que tossudament demostra que aquest no és el camí per més dolorós que acabi sent per als afectats.