Els fatxes t’acusen de fatxa. Els nazis de nazi, els maltractadors de maltractador. És el seu univers mental, ho porten a dins. El general Pérez de los Cobos podria servir-nos d’exemple murcià d’aquest fenomen mental. Acusa els presos polítics de colpistes, molt rebé. Però, calla, que no sigui perquè el seu pare fou candidat del partit Fuerza Nueva. Que no hi tingui res a veure que el seu germà fou president del Tribunal Constitucional. Que no sigui perquè, menor d’edat, va presentar-se el 23 de febrer de 1981 a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla per ajudar el cop d’Estat de Tejero. Que no sigui que ho diu perquè el 1992 va ser acusat de torturar l’activista basc Kepa Urra. Que no sigui perquè coneix com ningú les clavegueres de l’Estat. Les clavegueres, un niu de BOCS. Els que ens persegueixen i ens volen destruir et parlen alegrement de l’Alemanya de 1936 com si hi haguessin estat, perquè han llegit coses i vist pel·lícules sobre aquell moment històric, i no els diguis res de les piràmides, que veuràs que no, que a ells els has de parlar de Hitler, que és el que els motiva. Els del diari ABC diuen que els independentistes són uns nazis, d’acord, però són ells que fan un concurs sobre Erwin Rommel i regalen al guanyador una gorra de plat per a Generals de la Wehrmacht. Escrit així, amb majúscula. Federico Jiménez Losantos acusa els separatistes de colpistes però és ell que porta mesos i mesos fent sonar El novio de la muerte perquè diu, afirma, que ven per ràdio no sé quina col·lecció de Música de siempre: Himnos, canciones y marchas militares. La col·lecció que va vendre fins fa poc s’anomenava Marchas e himnos militares.

Una altra obsessió que tenen els espanyolistes és tot el que està relacionat amb la genètica, amb la sang, amb l’origen del teu cognom, amb les essències, amb coses d’aquestes que ens fan somriure als que no tenim gaire temps per perdre. Estan obsessionats amb la raça. Ja els pots dir i repetir i tornar a dir, i tornar a repetir, que el president Quim Torra es referia als enemics del català, no a tots els espanyols. Que quan afirmà això de “carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua” ho fa en contra dels enemics de la llengua i de la cultura catalanes. Jo hi estic completament d’acord, els enemics del català no mereixen altres consideracions. Però és evident que l’espanyolisme entén només el que vol entendre. L’única figura pública a la qual li he sentit parlar de “raça”, de “raça superior” és, curiosament, al conegut escriptor Arturo Pérez Reverte, acadèmic de la llengua. Tanta literatura d’aventures, tanta pretensió de milhomes, tanta conya, per veure’l acabar així, fent d’eco de Franco. Pobre. Tanta supèrbia de capità Collons per acabar escrivint-li una servil seqüela de Raza, l’únic film que va signar com a guionista, amb el pseudònim de Jaime de Andrade, un pseudònim que de marcial no en té res, que és de roseta de pitiminí. La gent no s’hauria de fer gran, només se’n van els millors, ja se sap. 

Aquest Pérez no se n’ha anat, no, de fet, ha tornat, ha tornat allà on volia tornar, a la seva infantesa feixista de nen murcià. El criminal sempre torna al lloc del crim, a prendre vistes, a veure com ha quedat tot allò, i per promocionar un seu llibre, fa mesos, va estirar del vell repertori del xarlatà espanyol, de la retòrica de Falange. “Com els italians, som una raça superior. Els italians, els portuguesos, els espanyols, els mediterranis, sens dubte som superiors. Jo sí que crec en la raça, en la raça mediterrània. Plató, Aristòtil... Tot això genera una riquesa i una potència intel·lectual extraordinària” diu aquest individu caducifoli que s’imagina que és Protàgores quan només és Pròstates. En Pròstates Reverte. I afegeix “Som més brillants —els espanyols— que un anglosaxó o que un alemany, però no ens deixen ser-ho. Tenim una mena de gran garrot imaginari que, quan som brillants, ens destrueix. Aleshores, la mediocritat a la que estem condemnats és justament una cosa molt trista. Perquè si un poble és mediocre, té el que es mereix, però és que no som així. I això és el que em turmenta”. Potser sigui per això que ens odien tant. Per això estan turmentats. Perquè no són superiors a ningú, perquè són tan insignificants com nosaltres, perquè l’independentisme català els recorda cada dia que no hi ha ningú superior a ningú. I que ni els pobles ni les persones no tenen el que es mereixen. Que és una mort segura a la cantonada.