“Com ho tenim això meu? Sí, les meves coses, les meves. Perquè jo vaig a la meva, jo primer miro per mi i pels meus; i ja pensaré en els altres demà. O passat demà, si tinc temps. Primer jo i després també jo. Ja veus on ens ha dut tota aquesta musiqueta de la solidaritat, de la societat i allò d’entre tots ho farem tot, ja veus que no és veritat que el poble unit mai més serà oprimit. Us estan massacrant, fotent molts joves a la garjola i tu vinga fer articlets inútils. Amb bones paraules no s’arriba enlloc, el món, el món que dius que què? Que el mou l’amor? No siguis ximple, home, Galves, que ja ets grandet, collons, al món el mou l’egoisme, l’afany de lucre i les ganes de depredar tant com es pugui. Aquestes protestes, aquests aldarulls, què et penses que són? Doncs igual, jo no em crec que demanin ni justícia social ni la independència ni la llibertat del presos polítics. Que burro que ets. Van a la seva, com tothom, als seus interessos. Van al que van. Cremen contenidors perquè busquen l’adrenalina com d’altres fan pònting o juguen a la ruleta. D’acord, en això tens raó, hi ha gent solidària, gent que ajuda els altres, metges sense fronteres i els que salven gent perquè no s’ofegui enmig de la Mediterrània, això d’acord, però són tan pocs que no compten per a res. Fixa’t ahir, quan va venir el ministre Marlaska a Barcelona, què va fer? Doncs visitar els policies ferits, va anar a veure només els seus, passant olímpicament dels ferits de l’altra banda. O quan parla el president Sánchez a la tele, fa el mateix, parlar per als seus i prou. Diu que els independentistes només penseu en vosaltres però ell fa igual, només pensa en els espanyols. A mi m’és igual, eh? Ja us ho fareu. Sí, sí. I tant. I el president del Parlament Roger Torrent què? ara va a la seva, reunint-se sol amb la Colau. I dins del govern de la Generalitat, igual, en Torra per una banda, i els altres per una altra. I el Gabriel Rufián i en Joan Tardà, doncs el mateix, a la seva, impermeables a les crítiques. Que no vas veure ahir mateix els presidents Artur Mas i José Montilla a la tele? Només parlen per escombrar cap a casa, va ser una competició d’egoismes, oi que sí?

”En una situació de guerra, de conflicte, surt el millor de les persones i també el pitjor. Ajuda bastant a veure com som els humans en realitat. És quan tens un problema gros quan de veritat veus si tens amics o no en tens. ¿Solidaritat? No em facis riure. Però si hi ha gent a les terrasses de Barcelona fotent-se una cervesa mentre a tres o quatre carrers estan cremant barricades. Però si he vist un paio patinant, amb aquest patins de rodes en línia, amb els auriculars posats, vacil·lant, saltant per damunt del foc com si fos en una pel·lícula. Que no has vist aquella foto tan collonuda de Ferran Nadeu d’El Periódico? No? Doncs s’hi veu la plaça Uquinaona en flames, en plena batalla campal, mentre en un àtic tot de gent guapa està sopant tranquil·lament, fotent-se una ampolla de vi, com si no passés res. Sí, digues. Que l’independentisme vol canviar les coses, millorar la societat? No et dic que no vulgueu, però precisament per això no us deixaran guanyar, estan desbocats, tenen carta blanca per fer el que els doni la gana. I vosaltres, a sobre, no sou capaços d’unir-vos ni en la desgràcia, a cada moment surt un nou conflicte dins del conflicte. La majoria de la població pensa com jo, va a la seva, som individualistes i la gent vol ordre i seguretat. A més a més, aviat arribaran les pluges, el fred. Les fogueres no cremen quan plou. Si no aneu a la una és que no us mereixeu la independència, ruc, si no espavileu algú traurà profit d’aquesta revolta per al seu benefici personal. No, no et deixo que esmentis el meu nom a l’article, Galves, no vull tenir problemes. Amb quatre antisistema i barallats entre vosaltres no trencareu Espanya.”