Que sí, que aquí només t’ho mereixes tu, indepe, germà i germana independentista, divorcista polític, partidari de la separació, que ets la sal de la terra, el millor que hi ha contra la inèrcia i el fatalisme, contra la vida absurda i sense solució de la colònia, contra el conformisme covard de l’esclau. Aquí només hi ets tu, que votes llibertat per canviar de cap a peus, per millorar de debò, i perquè després només hi són els altres, als que ja els està bé viure tan malament com estan, submisos i sotmesos, o els que passen de tot i han optat per ser nàufrags de la societat, petits robinsons domèstics, atrapats en un individualisme sorrut. Aquí els que parleu bé de Catalunya i ens ompliu d’orgull sou els independentistes, aquí els que susciten admiració sou vosaltres que heu posat la nostra vella nació al mapa reclamant més i millor democràcia, el dret a decidir de la majoria, i el que és encara més important, el dret que tenim a separar-nos d’Espanya civilitzadament, a la manera catalana, sense morts ni ferits, sense convertir-nos en animals, sense perdre’ns el respecte a nosaltres mateixos.

Dic que heu posat el país al mapa perquè tots els periodistes del món no s’han interessat per Catalunya perquè sí, ni tampoc els ha cridat l’atenció internacional aquests curiosos personatges que et pregunten qué dice tu DNI o que són còmplices de la repressió a la turca, de la impunitat dels jutges, de l’exaltació de la ultradreta espanyolista. El que crida l’atenció dels mitjans de comunicació internacional no és que tants fatxes espanyols hagin sortit de l’armari, de fatxes malauradament no en falten a cap país, ni del primer món ni de l’últim. Aquí el que crida poderosament l’atenció, arreu del món, és que una antiga nació europea com la nostra vulgui la independència per mitjans pacífics i, si pot ser, amb bona educació. Catalunya reclama el més difícil. Aquí, deixat de quatre polítics oportunistes, després del Primer d’Octubre no s’ha desdit ningú.

Aquí els independentistes esteu suportant una de les més ferotges campanyes de propaganda política de tots els temps i no afluixeu, no. Perquè l’independentista ja està acostumat a les mentides, ja sap que volen aixecar-li la camisa. Aquí no ens deixen votar, no, no, aquí ens peguen quan votem, perquè saben que som clarament la majoria. Digueu-me, on han pegat a la gent que duia una papereta de vot a la mà? Només a Catalunya. Catalunya és fabulosament rica i les mines d’or catalanes sou vosaltres els catalans, no en tenim d’altres, exactament la feina dels catalans que atreu tants paràsits i que per això ens volen tan bons pagadors i perfectament muts. Agenollats i muts. Es burlen sovint de nosaltres, del nostre idioma i de la nostra personalitat, els fem molta gràcia menys quan surten les dades del PIB, quan es calcula la contribució de Catalunya a Espanya, quan s’adonen que Espanya es quedaria amb una mà davant i l’altra darrera quan marxem. Aleshores ja no se’n foten de nosaltres i la por els encalça. Perquè saben que marxarem.

Aquesta situació és insostenible en el temps. L’esforç que suposa mantenir Catalunya dins d’Espanya no el poden mantenir indefinidament. Catalunya serà al final la Irlanda d’Espanya, el país on l’imperi perd els queixals. El temps torna a jugar en el nostre favor perquè cada dia que passa n’esteu més farts i emprenyats. Farts i emprenyats, no pas derrotats. Que la classe política catalana, en conjunt, en general, siguin uns poca-vergonyes sense principis, tampoc ens impressiona, perquè coneixeu la importància dels diners, sobretot els catalans acostumeu a tenir una idea clara i sense falsa moralina del que són, en realitat, els possibles.

Acabo de llegir que uns 350.000 catalans ja viuen fora d’Espanya, la majoria joves i ben preparats, la majoria decidits a fugir d’aquest país fracassat i inoperant, d’aquesta presó dels pobles, d’aquesta estafa. Un emigrant econòmic no és mai un turista i viure mentalment fora de les coordenades espanyoles és un exercici que recomano a tothom, si ho pot fer, és una gran escola de la vida i de la salut. Aquests 350.000 catalans continuen tenint família i amics al país i gràcies a les noves tecnologies es mantenen diàriament vinculats amb nosaltres. I vinculant-nos amb el món real que hi ha fora de les fronteres espanyoles i de la propaganda que ens vol rentar el cervell. Són un arsenal de motivació i d’estímul per a la República que volem. Per això, tot sovint, les ambaixades espanyoles perden accidentalment els seus vots. Saben que, en general, no són partidaris de mantenir ni un dia més tota aquesta comèdia.