Els catalans som gent estranya. Ens insulten i ens ofenem. Ens peguen i ens fa mal. Vivim en una democràcia i volem votar. Ens passa al mateix que al pobre Shylock, el jueu d’El mercader de Venècia de Shakespeare. “¿No té ulls un jueu? —es demana— ¿No té mans, òrgans, dimensions, sentits, afectes i passions, un jueu? ¿No es nodreix dels mateixos aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està exposat a les mateixes malalties, no es cura amb els mateixos remeis, no es refreda i s’escalfa amb el mateix hivern i amb el mateix estiu que un cristià?... Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem? Si ens enverineu, ¿no ens morim? I, si ens tracteu injustament, ¿no hem de venjar-nos?...”. Tots som iguals, tots som Shylock. Excepte, pel que fa a la referència a la venjança, la comparació és exacta. Perquè avui amb prou feines aconseguim cobrir-nos el cap amb els braços quan ens ataquen. I perquè aquest judici és una farsa que consagra la raó d’Estat, la qual, per la seva banda, és una desraó del sentit comú, una vergonya de les forces repressives de l’Estat espanyol, una infàmia que hauran de dur molts anys al damunt. No saben com justificar-ho. El deliri afecta igualment els intel·lectuals com Andrés Trapiello, tan fràgil, tan feble, com agents de la policia que volen tenir raó, sabent perfectíssimament que no la tenen pas. “Ciutadans ferits? Igual que policies”. Com si els votants fossin mai comparables a les forces de l’ordre, com si tots tinguessin les seves condicions físiques i anessin armats i protegits com la policia antidisturbis. Com si el personal pogués anar per la vida a cops de culata. Com si en la vida com en el judici hi hagués una igualtat d’armes.

Els que sí que són iguals en una cosa són tres senyors. Tant el coronel Pérez de los Cobos com el tinent coronel Baena o com el comandant López Hernández, tots tres, van ser processats per tortures. I no per cap tribunal penal internacional, no per cap tribunal independent, sinó per la justícia espanyola, ben reputada per ser enormement indulgent amb aquest tipus de delictes, en especial quan els cometen agents de la seguretat de l’Estat. El comandant López Hernández, mà dreta del tinent coronel Baena, va ser primer condemnat per l’Audiència provincial i després absolt del delicte de tortures, pel Tribunal Suprem, per dos magistrats que, curiosament, —ja és casualitat— també estaven ahir asseguts a la renglera dels jutges. Una sentència que Europa va anul·lar. El jutge Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre i el jutge i humanista Andrés Martínez Arrieta són els que un dia absolen un policia i d’aquí uns mesos condemnaran els presos polítics independentistes. I és que Martínez Arrieta també és el que dona via lliure als agents del CNI, del Centre Nacional d’Intel·ligència, perquè actuïn en favor dels interessos de l’Estat espanyol.

No té ulls un català? Sembla que no tothom en tingui, sobretot quan encara hi ha persones que creuen que aquest és un judici just i que la sentència serà una cosa diferent d’una venjança de l’Estat. En mans de benemèrits torturadors el bon nom d’Espanya està més que assegurat.   

Jordi Galves
Extrem dret (31) Testimonis d’encàrrec Jordi Galves
Jordi Galves
Extrem dret (30) Cayetana i el cul Jordi Galves