Quim Torra no afluixa. Qui segons algunes persones molt espavilades havia de ser l’enterramorts de l’independentisme no capitula i demana al poble de Catalunya que es prepari per a l’any de la llibertat que ja s’acosta. Durant el missatge de Cap d’Any el president de la Generalitat va deixar dita clarament la seva voluntat de mantenir la unilateralitat de l’independentisme i de continuar protagonitzant la iniciativa política. Déu n’hi do per a un dirigent que, segons els seus detractors, no fa res ni pot fer res, Déu n’hi do els efectes demolidors de la seva estratègia de resistència numantina. Déu n’hi do el que està aconseguint aquest polític no professional, passerell, abandonat pel PDeCat i per ERC, amb la decisió de no afluixar, de no votar els pressupostos de Pedro Sánchez, de no renunciar a tirar pel dret amb el dret de Catalunya a la independència. Quim Torra no claudica, no es mou però diu que es mourà en ocasió del judici contra els presos polítics, per capitanejar la revolta contra la injustícia i per fer caure els murs de l’opressió. La Revolta dels Catalans, encara Revolta dels Somriures però ara ja amb el llavi ben inflat, es manté més fresca i descansada que l’espanyolisme, esdevé temible per als seus enemics perquè compta amb la institució de la presidència. Ja no tenim un president com Artur Mas que va dir que s’havia acabat de fer la puta i la Ramoneta precisament per continuar fent la maturranga. Per això tots els que són en l'operació del neoautonomisme es mostren tan agressius contra Torra. De Vox a la CUP, tothom contra Torra. Tothom sap que els partits polítics i els seus gestors accidentals cada cop estan més desacreditats i tenen menor capacitat representativa de la voluntat popular. Els representants del poble són els diputats electes, no pas els partits polítics i avui, de la mateixa manera que es pot destituir un president, també es pot marginar perfectament la direcció fàctica dels partits polítics. El seu poder fàctic. Cada vegada els electors se senten més allunyats de la vella política dels partits i més entusiastes de la política dels dirigents avalats per l'opinió pública i no per gestories d’interessos espuris. Qui digui que això és populisme o cesarisme és que no sap que estem vivint la revolució d’internet. O que fa veure que no recorda el saturat grau de cesarisme i de populisme de Jordi Pujol, de Felipe González o d’alguns dirigents independentistes del passat. Quan la democràcia interna de tots els partits polítics és una farsa, ¿quina democràcia adulterada tenim en realitat i, realment, per a qui o què treballen els partits polítics desvinculats del mandat popular? La majoria de la població el 21 de desembre va votar independència no jocs florals.

Després de poc més d’un any de paràlisi del procés independentista i de continuades picabaralles entre els polítics —que són o es fan passar per independentistes— el cert és que les intencions de vot a favor de la independència són, segons diverses enquestes, del 60 % de tots els catalans i catalanes amb dret a sufragi. Podrien ser més i tot. Per això estan tan nerviosos i per això estan tan agressius en contra de Torra. Perquè encara que el president Sánchez prometi una pluja de milions per a Catalunya i que Miquel Iceta balli, com Salomé, la dansa dels set vels això ja no s’ho empassa ningú. Per això Pablo Casado acaba de dir que s’ha de deposar el legítim Govern de la Generalitat, substituir-lo per un altre d’espanyolista i prendre el control dels Mossos i de les presons. Per això l’espanyolisme està cada cop més alterat i va imaginar-se coses que no existeixen, que només són pretextos per acabar amb la democràcia a Catalunya. La democràcia només és bona, segons l’espanyolisme, quan el personal vota el que l’espanyolisme vol que es voti. Si mai se’ls passa per la carbassa d’aplicar novament i fraudulenta l’article 155 Quim Torra no pensa afluixar ni abandonar el Palau de la Generalitat. Pensa immolar-se si cal. Intueixo que el president no estarà sol defensant la institució, que el poble de Catalunya tornaria a sortir massivament al carrer, davant de l'opinió pública internacional.

L’espanyolisme s’imagina que pot acabar amb Torra amb la mateixa facilitat que va acabar amb el Govern de Carles Puigdemont però la diferència és que, ara com ara, no s’ha comès cap error contra la llei espanyola, ni existeix cap mena de violència, com mai n’ha originada cap l’independentisme. Torra no afluixa. Els caldrà alguna cosa més que inventar-se delictes. 

Jordi Galves
República Belga (179) Entaular-se amb fanàtics Jordi Galves
Jordi Galves
República Belga (178) Oz, que vol dir audàcia Jordi Galves