Com un bon noi vaig anar a sentir una conferència que feia l’altre dia el jutge Elpidio José Silva. Va esbudellar, a consciència i ciència, el món de la justícia, va oferir molts exemples de la podridura del sistema en el que vivim. Un sistema que no és una democràcia plena. Silva és un bon orador. Va afegir més llenya al foc del que ja sabíem i ens va convèncer d’una cosa que ja intuíem alguns però que ens negàvem a creure, perquè no et vols fer mala sang. Perquè no pots passar-te el dia pensant malament. No,no és cosa de quatre polítics malvats que manipulin, que adoctrinin la població. No és pas això. La veritat és que una part substancial de la població espanyola és profundament franquista i n’està ben orgullosa. I ho continuarà essent fins a la destrucció del planeta. Són sinistres com sinistre va ser la dictadura. Podem discutir si els vots d’Unides Podemos és un vot circumstancial, o el vot de Ciutadans, si són realitats sociològiques estables o només opcions electorals ocasionals. Però el que queda bastant clar és que l’espai electoral de Vox, l’espai de la ultradreta espanyolista, és una realitat tan sòlida com el Valle de los Caídos. Abans votava PP i ara vota Vox, però no s’han mogut mai i continuen allà. La contundent pervivència de l’Espanya més negra i reaccionària, l’Espanya del garrot i de la ignorància, l’Espanya sobre la que escopia Goya, que mentre a tota Europa ressonaven els crits de la llibertat, procedents de la revolució francesa, cridava fins a quedar afònica: “Vivan, vivan las caenas” i s’agenollava davant Ferran VII. És la mateixa Espanya de merda que viu del càncer del feixisme i que presumeix de la Legió Espanyola, fundada per José Millán-Astray, l’autor de la millor síntesi de la ultradreta espanyola: “Viva la muerte” i “Muera la inteligencia”.

Amb tot, el jutge Silva va venir a dir que encara hi ha algunes diferències entre la dreta i el PSOE, que mal per mal, el PSOE no és el mateix que la dreta, que no exagerem, i que si naps i que si cols. Molt bé. De manera que quan vaig tornar a casa vaig estar buscant i buscant per internet un article, de fa gairebé un any, sobre la senyora vicepresidenta Carmen Calvo. I el vaig retrobar. Hi diu coses terribles. Que s’hauria de regular la llibertat d’expressió en el conjunt de la Unió Europea. Durant la inauguració del passada XVIa jornada de Periodisme Coca-Cola ¿Quién paga la mentira? ¿Es de pago la verdad? organitzada per l’Associació de Periodistes europeus de Madrid, la vicepresidenta no va ser pas un refresc light. En cito algunes frases: “La libertad de expresión no lo resiste todo, como bien sabemos y como han dejado claro en numerosas sentencias nuestros altos tribunales. No lo acoge todo. Si no lo acoge todo, tendremos que empezar a mirar en qué tipo de regulación conjunta, en el marco de la Unión Europea, habríamos de empezar a tomar decisiones sobre este asunto”. Dit d’una altra manera, que el Govern ens vol protegir de la mentida. Sí, precisament el Govern, que mai no diu mentides, i ara, de la mateixa manera que abans l’Església catòlica, ens voldria protegir de la mentida i de la deriva moral. Sí, precisament ells, els que presumien de rectes i de sants. S’ha de tenir valor.

I continuava la vicepresidenta d’un govern suposadament d’esquerra. Que la democràcia s’ha de protegir i per assegurar la llibertat d’expressió... l’ha de limitar, per seguretat. Perquè no prenguem mal. És com tallar-se un braç per protegir-lo. Que el Govern sap què és veritat i què no ho és. I que ens ho dirà. De franc, a més a més, són molt bona gent i no diu mai mentides. Que tots els drets i llibertats tenen límits. Que la pobra gent està “invadida y bombardeada constantemente con información, con noticias evidentemente falsas, con toda una avalancha por diferentes vías”. “Todo ese mundo que presiona sobre cada uno de nosotros nos formatea, nos educa. Tiene la capacidad poderosísima de transformar literalmente la propia concepción de la vida y del mundo que tenemos”. I que no pot ser que per les xarxes la gent digui el que vulgui, que la gent pugui mentir. Aquí només adoctrinen ells. Des de quan pot mentir tothom? Mentir només ho hauria de poder fer qui mana, que per això mana. A més a més (atenció a la nota de cursileria, atenció al sentimentalisme fals i barat amb els menors d’edat) “los jóvenes están siendo educados literalmente en estos valores subrepticios, se den o no se den cuenta”. “Ahora las fuentes de autoridad (entre los estudiantes) son internet y los tuits, como fuente de citación y de solvencia académica”. En resum, que per assegurar el dret a la informació veraç dels ciutadans, ens volen retallar internet perquè tanta llibertat no pot ser.

Si aquesta és l’Espanya progressista, alternativa a Vox, ja podem fugir corrents. No poden suportar que la gent opini, que parli, que discuteixi. I sí, que menteixi. No poden suportar que els ciutadans tinguem les nostres pròpies idees i puguem encarar-nos amb el poder i dir-hi la nostra. No poden suportar la igualtat. Internet és encara avui un espai de llibertat i el volen manipular amb l’excusa de la protecció de la veritat. Com quan ens van protegir del greu error de la independència a garrotades

Jordi Galves
República belga (216) Aquí tothom vol ser Mandela Jordi Galves
Jordi Galves
República belga (215) Stravinski per a polítics Jordi Galves