Mentre la canallesca ens té ben distrets amb aquesta reposició de la Ciutat Cremada, l’extralight, la que no crema convents sinó escombraries, la que no viola monges sinó una micona el codi de circulació, aleshores va la dreta autèntica, la de veritat, se n’aprofita, i et ploma. El govern del PSOE, el govern amic i preferit de la patronal, acaba d’anunciar que apuja un cinquanta per cert la quota dels autònoms i, que si abans pagaven cada mes 289 euros per poder començar a treballar, ara en pagaran 433. Empassa govern, empassa progressisme. Se’ls en refot que la majoria dels autònoms catalans estiguin amb una mà davant i l’altra darrere, que molts no tinguin cap treballador contractat, els és igual que no facturis més de dos mil euros al mes mentre d’altres autònoms ingressen fortunes. Aquí som tots iguals i paguem igual, tots, excepte els que mai no paguen. Perquè hem de finançar aquesta Espanya que ens roba. La que ens roba els vots, ens roba els calés, i de vegades vots i calés alhora. Deuen pensar que a Catalunya hi ha tant de vot independentista perquè som massa lliures, intolerablement lliures, perquè tenim molts autònoms, massa persones que fan la seva, que no depenen de cap empresa ni de cap estament oficial. Massa gent que és propietària del seu propi negoci i de la seva pròpia vida, massa ciutadans que tenen una economia que no depèn de l’Estat Espanyol sinó del mercat, un mercat que, en comparació, és una selva molt més humanitària que no pas l’avidesa carnívora de l’Estat Confiscador. L’Estat sempre et tracta com a menor d’edat i et confisca tota la pasta que pot.

Espanya cada cop ens roba més i més, mentre alguns periodistes del règim, alguns sicaris del poder, van dient que paguem pocs impostos en comparació amb Europa. I que si volem carreteres i hospitals hem de pagar impostos, més com autòmats que com autònoms. Com si no portéssim segles i més segles pagant la frugalitat dels Borbons, la dels militars que cobren per cada medalla guanyada quan ens estomaquen. La dels jutges que són premiats quan ens persegueixen políticament. La frugalitat d’un govern del PSOE i Podem amb només vint-i-dos ministeris que ha resolt, de manera definitiva, l’economia personal d’alguns polítics. Diguem-ho clar. Els diners són poder. Capacitat de fer coses. I si la societat civil catalana decidí pagar de la seva butxaca l’Assemblea Nacional de Catalunya, Òmnium i les multes dels polítics independentistes, ara Espanya intentarà que tinguem menys diners, i per tant, menys poder. Pagar impostos no sempre serveix per bastir una societat millor com proclama el tòpic socialdemòcrata. De vegades et fan pagar tots els impostos possibles per paralitzar una societat, per esclavitzar un poble que reclama la seva llibertat nacional. Per bloquejar-nos. Al cap i a la fi només som una colònia.

Espanya ens roba cada cop més. Aquí no hi ha Robin Hood que ens rescabali ni cap bosc de Sherwood que ens empari. O potser també ens han robat el consol d’aquesta història edificant. Si ens ho mirem des de la perspectiva arbitrària del Mosso de l’Esquadra David Piqué, com que Espanya té gairebé tots els mitjans de comunicació segrestats per l’economia, avui Pedro Farsánchez es presenta fantasiosament com si fos Robin Hood robant als catalans, que per definició som tots molt rics, per donar després als pobres, que són tots del sud peninsular espanyol. Però als portuguesos que els bombin, diuen els espanyols que, suposadament, estan en contra de les fronteres. Ah i no et pots queixar perquè aleshores t’acusen de xenòfob, de supremacista, perquè ja se sap que tots els catalans independentistes som xenòfobs i d’ultradreta, com repeteixen com a lloros Pedro Farsánchez, Salvador Illa-Isla, Jéssica Albiach, Anna Grau i alguns polítics menors. Acusen Joan Canadell de ser ultradreta amb la mateixa solvència que van acusar de nazi el president Quim Torra. I mentre van dient i repetint que els independentistes del partit del president Puigdemont són d’ultradreta i que amb la ultradreta mai no es pot pactar, el govern de Madrid s’abraça amb els grans capitalistes de l’Íbex-35, insaciables. Ara torneu-me a dir que voleu un govern d’esquerra, concretament amb el PSOE, va, va, que no us sento gaire bé.