Com més premis literaris té un país pitjor salut cultural té. Per això Catalunya té més premis que ningú, més que Alemanya, la Gran Bretanya, França i els Estats Units. Té més premis que dies té l'any i precisament per això cada dia tenim menys lectors en català, menys presència internacional, menys qualitat. El sistema literari català és tan pervers i poblat de tants falsos artistes que un gegant literari com Enric Casasses viu pràcticament en la clandestinitat, sense els premis, honors i diners que hauria obtingut, per exemple, a França. Ens hauria de caure la cara de vergonya. I mentrestant, Pilar Rahola rep 60.000 eurons del premi Ramon Llull, pagat per Planeta. Gràcies als enregistraments del ministre Jorge Fernández Díaz tots sabem hores d'ara en quina lliga juga l'antisobiranista editorial Planeta i quines són les seves relacions amb el PP. Quina sorpresa que a la biògrafa del president Artur Mas una editorial marianista li doni tants diners. Per la qualitat de l'art de la paraula continguda al maldestre llibre anomenat Rosa de cendra ja els juro jo que no.

En un país en què la literatura s'ha convertit en una mena de falsa noblesa, els premis són, en general, el territori predilecte de la impostura, la falsedat i el tràfic d'influències de baixa intensitat. La situació econòmica és tan compromesa avui que bons i mals escriptors es deleixen per aquest o aquell premi dotat amb un o dos grapats d'eurons. O tres grapats. És exactament per aquest motiu que J. V. Foix deia tossudament que ell no jocfloralejava i que bona part dels escriptors seriosos i amb solvència econòmica fugen del descrèdit social en què s'han convertit els premis. "Abans fer cantonades que presentar-me a un premi. Quan et donen un premi a Catalunya et fan un favor que abans o després et cobraran" em diu un famós escriptor que m'ha prohibit severament que el citi aquí.

És en aquest context tan insalubre que ha aparegut la notícia segons la qual Òmnium Cultural ha creat un nou premi literari. Un altre. En aquest cas, a una obra ja publicada. La informació confirma amb aquesta nova dada la profunda desorientació i decadència cultural en què es troba empantanegada aquesta venerable institució la qual, darrerament, fa més política que cap altra cosa. De premis a obra publicada en sobren. La literatura catalana no millorarà amb la progressió geomètrica de la gran quantitat de premis que suportem. Més aviat es produeix la curiosa paradoxa que els premis són contraproduents. Com més premis i només premis i res més que premis tingui el sistema literari català acabarà implosionant com una supernova. És legítim demanar a una institució que, almenys en teoria, treballa per a la cultura catalana, que no contribueixi a enfonsar-nos més. És legítim demanar a Òmnium que es cuidi de preservar el Premi d'Honor de les Lletres catalanes, cada vegada més desprestigiat. Atorgat, cada vegada amb més freqüència, a personatges mediàtics o poderosos dins del nostre àmbit cultural i no pas a grans escriptors que mereixen ser honorats. Isabel-Clara Simó no mereixia el premi que va ser negat a Josep Pla o a Josep Carner. Ni el pare Massot tampoc. Per aquest camí, seguint el criteri de donar el Premi d'Honor de les Lletres catalanes a personalitats del resistencialisme antifranquista acabarem per atorgar-lo també al Barça. També el Barça va fer i fa molt per Catalunya. I potser escriu millor que alguns escriptors guardonats.

Sembla, però, que aquest nou premi hagi estat pensat per concedir favors, repartir-los i cobrar-los abans o després. Direm alguna cosa sobre els responsables avalats per la seva trajectòria. Com Bernat Puigtobella, un senyor que és qualsevol cosa menys un editor reputat per la seva independència o pel seu interès per la qualitat literària. Puigtobella fa de director d'un digital en el que els altres treballen per a ell de franc a major glòria de Planeta. Després tenim Carme Fenoll. Recentment apartada de les seves responsabilitats com a cap de les Biblioteques de Catalunya. Segons una recent resolució oficial del Departament de Cultura, aquesta senyora va plagiar el 35 % del projecte que va presentar per continuar com a cap de Biblioteques. I que segons la resolució el seu nivell de català és zero. Vosaltres, els d'Òmnium, també esteu pel "govern dels millors" o què?