Que el Futbol Club Barcelona s’entengui amb l’editorial Planeta per “gestionar el seu capital editorial”, que hagi creat la marca Barça Books, és un d’aquells escàndols que, de tant en tant, esclaten davant de la indiferència de tothom. Avui el club ja no se sent més que un club, no, no, és evident que només se sent una empresa. I concretament una empresa espanyola. El Barça ha deixat de representar l’orgull col·lectiu dels catalans, l’exèrcit desarmat però intensament moral de la nostra Catalunya, avui derrotada i desmoralitzada per la traïció, per l’apunyalament dorsal dels partits polítics separatistes. El Barça, a l’hora de la veritat, a l’hora de triar el que fa i el que no fa, ha girat l’esquena a l’independentisme i al catalanisme, essencialment populars, que l’han fet gran al llarg de la seva història. El Barça de l’independentista Joan Laporta s’ha volgut entendre, i s’ha entès, amb l’empresa emblemàtica de la guerra bruta contra la voluntat majoritària dels catalans, amb la casa Planeta. Fenomenal, que diuen a Madrid.

Mentre els partits independentistes continuen suïcidant-se cada dia davant dels mitjans de comunicació, en un notable exercici històric de nihilisme, els homes de negocis aixequen, units i somrients, la seva única bandera, la del calé. “T’equivoques, Galves, és un bon acord per al club”, em diu per telèfon un vell amic del Barcelona. Però els dos sabem que no m’equivoco. Recordo que Gas Natural no va poder quedar-se amb Endesa el 2006, perquè els negocis amb Espanya sempre són mals negocis. I perquè a l’hora de la veritat, la dignitat de l’independentisme, la dignitat de la pervivència de Catalunya, només l’estem mantenint aquells que som i serem independentistes sempre, encara que ens costi diners, només nosaltres. Els que no pensem deixar la independència per més endavant. Els que calculaven la separació d’Espanya com un nínxol de negoci — quines paraulotes que ens fan dir els economistes — han demostrat que només són oportunistes i que de, Catalunya, només els interessa per plomar-la.

Molta retòrica amb el president màrtir Josep Sunyol i Garriga, de molt honorable i dolorosa memòria, però a l’hora de la veritat, el Barça de Laporta s’entén fraternalment amb el grup Planeta, el negoci privilegiat del capità de la Legió José Manuel Lara Hernández, que arribà a Barcelona a punta de canó, com a terra conquerida el 1939, tercer any triomfal. Tot i algunes campanyes de publicitat per mostrar-se, d’alguna manera, com una empresa simpàtica i vinculada a Catalunya, Planeta fou i és una casa essencialment franquista, que prosperà i s’enriquí gràcies a l’escopeta nacional, al proteccionisme ideològic del jou i de les fletxes, a la desigualtat entre els vencedors i els vençuts de la Guerra Civil. I que Planeta durant el referèndum del 2017 va fer mans i mànigues contra la voluntat majoritària dels catalans, favorable a la independència. Recordem que gràcies a les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, aleshores ministre de l’Interior i cap de l’Oficina antifrau, vam saber que el cap de seguretat de Planeta, Antonio López López, un agent oficiós de la policia espanyola a Barcelona, va tenir un destacat protagonisme en l’avortament de la independència efectiva de Catalunya. En col·laboració amb un cert José Manuel Villarejo.

Planeta i el seu grup s’ha enriquit, avui i sempre, no de vendre llibres, sinó de la fecunda política que consisteix en oposar-se al nostre país. Només cal que pensem en altres empreses vinculades a Planeta com el canal La Sexta, portaestendard del Reial Madrid i de les notícies falses contra la formació política Podemos i favorable a la criminalització dels independentistes. Només cal que pensem en La Razón, dirigida pel popular Francisco Marhuenda, un home de Planeta i que, com a tal, ha protagonitzat alguns destacats escàndols de dubtosa moralitat. Acabem de saber fa pocs dies que, al final, l’estat espanyol indemnitzarà els vint jutges catalans que van signar un manifest en favor del dret de decidir de Catalunya i que després La Razón assenyalà públicament en un reportatge el 2014, on hi apareixien dades personals de tots els components. És així com es fan bons negocis segurament, perquè la infracció no la paga Planeta per contribuir a la guerra bruta. La multa la paguem entre tots, vostè i jo, a càrrec del pressupost general de l’Estat. També la paguen les víctimes, els jutges assenyalats pel diari ultranacionalista. Assenyalats amb el dit com a mals espanyols. Estic segur que, a aquestes víctimes de l’espanyolisme, també intentaran vendre’ls algun exemplar de Barça Book. Són insaciables.