L’obscè pacte PSOE-PP que portarà el jutge conservador Manuel Marchena al capdavant del poder judicial confirma que el sistema polític espanyol, que es volia democràtic, ha esdevingut un règim autocràtic que en la seva desesperació ha perdut la vergonya i està disposat a fer el que calgui per perpetuar-se.

Després de l’escàndol sobre l’afer de les hipoteques i de les sentències del Tribunal d’Estrasburg que han condemnat a Espanya per vulnerar drets fonamentals, la renovació preceptiva del president i els vocals del Consell General del Poder Judicial era el moment oportú d’aprofitar l’avinentesa per fer un rearmament moral i portar a terme la reforma democràtica de la Justícia espanyola pendent des de fa quaranta anys. Tanmateix, el que ha passat ha estat tot el contrari. El règim s’ha enrocat.

La llei diu que el president del Consell General del Poder Judicial ha de ser elegit pels vint membres que l’integren. Encara no sabem quins seran aquests vint membres, de fet no estan encara designats ni nomenats, però sí que sabem que siguin els que siguin elegiran Manuel Marchena com a president, la qual cosa ja converteix els juristes que s’incorporaran al Consell en titelles de reconegut prestigi al servei de qui els ha col·locat. Quan la llei no es té en compte i ni tan sols es guarden les formes, el Poder deixa de ser democràtic per esdevenir arbitrari. És obvi que avui la Justícia espanyola està encara més desacreditada que ahir.

Ara com ara el principal actor que posa en evidència i desafia la involució antidemocràtica de l’Estat espanyol és el moviment sobiranista català. Paradoxes de la història, la lluita per la democràcia a Espanya la lideren els independentistes

I si en el món de les finances sempre guanya la banca, en el món de la justícia sempre guanya la dreta més dreta. No hi ha cap altre argument que justifiqui que Manuel Marchena accedeixi a la màxima autoritat judicial que tots els mèrits polítics que ha fet per a que els tribunals no perjudiquin a dirigents del Partit Popular i en segon terme per la seva bel·ligerància primer amb processats bascos com el president del Parlament  basc, Juan María Atutxa, i ara amb els processats catalans.

En quaranta anys de democràcia, l’esquerra, és a dir, el PSOE, quan ha tingut majoria de govern, també ha estat incapaç de modificar les estructures i s’ha limitat a ubicar-se en el sistema. Era president José Luis Rodríguez Zapatero i va haver de proposar el conservador Carlos Dívar, perquè el PP no té inconvenient a bloquejar els relleus fins que se surt amb la seva. Sol passar que el PSOE claudica amb alguna contrapartida que només serveix per col·locar correligionaris que solen ser la dreta de l’esquerra, sobretot en qüestions basques o catalanes.

Ara mateix es ven que acceptar Marchena com a president té com a contrapartida que abandona la sala penal que ha de jutjar els acusats independentistes i que hi haurà majoria progressista al CGPJ, però Marchena coneix més que ningú el funcionament del Consell i del Tribunal Suprem i si ha sabut escalar tot el que ha escalat i ha exercit de tutor del jutge Pablo Llarena per la instrucció del cas contra els sobiranistes, seria una ingenuïtat enorme pensar que Marchena ara se'n desentendrà.

No caldria tornar a dir que la Justícia espanyola afronta el cas més transcendent de la seva història –el procediment contra els líders de l’independentisme català– en el seu pitjor moment i quan s’ha fet més evident la involució antidemocràtica del sistema polític espanyol. I és interessant destacar que el principal actor, per no dir l’únic, que ho posa en evidència i el desafia és el moviment sobiranista català. Paradoxes de la història, ara com ara, la lluita per la democràcia a Espanya la lideren els independentistes catalans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat