Es van donant voltes i voltes per esbrinar quan seran les properes eleccions al Parlament de Catalunya quan la crua realitat és que efectivament les convocarà el president de la Generalitat però quan decideixi… el Tribunal Suprem. Un minut després de que la sala tercera confirmi la inhabilitació del president Torra i abans que li arribi la notificació, el president encara tindrà unes hores per signar el decret de convocatòria dels comicis. Ho farà ell o el seu successor.

Atesa la trajectòria política de la justícia espanyola, sembla inimaginable que el Suprem no ratifiqui la condemna al president Torra, en un altre sentència escandalosa que posarà novament en ridícul el sistema judicial espanyol. Suposarà la insòlita destitució d’un altre president català elegit democràticament a qui s’imputa el gravíssim crim de no haver despenjat la pancarta d’un balcó.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar el Molt Honorable President a un any i mig d’inhabilitació després d’un judici en el qual Quim Torra va admetre que va desobeir, perquè l’ordre de de la Junta Electoral era il·legal i impracticable. Aquesta actitud, considerada jurídicament com una confessió i fins i tot com una autoinculpació, permetrà al Suprem confirmar la condemna tan ràpidament com vulgui.

Podrà ERC facilitar l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat en vigílies d’unes eleccions al Parlament provocades per la sentència del Suprem? La zitzània judicial és encara més verinosa del que sembla

L’estratègia de la defensa del president és allargar el procés al màxim. Presentarà el recurs un minut abans que acabi el termini i plantejarà qüestions prejudicials i recurs de cassació que tothom sap que seran desatesos. Llavors sorgeixen les especulacions de quan es farà pública la sentència ferma. Així que, posats a especular, ateses les declaracions d’hostilitat del Poder Judicial envers el Govern de Pedro Sánchez, és fàcil sospitar que la faran pública en el moment que es consideri que més perjudica l’estabilitat de l’executiu.

La prova de foc del Govern espanyol seran lògicament els pressupostos. Sense pressupostos no hi ha estabilitat que valgui i per aprovar-los l’executiu necessitarà revalidar els mateixos suports que va aconseguir per la investidura. Això vol dir que Esquerra Republicana tornarà al centre de l’escenari perquè els seus vots al Congrés tornaran a ser imprescindibles i determinants. Llavors sorgeix el gran problema. Podrà ERC facilitar l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat en vigílies d’unes eleccions al Parlament provocades per la sentència del Suprem? La zitzània judicial és més verinosa del que sembla.