És evident que Pedro Sánchez no és un polític que inspiri confiança atesos els seus canvis copernicans de posició en els pocs anys que fa que és a primera línia, però precisament per això, com que està disposat a fer el que calgui per sobreviure, ara mateix és, des del punt de vista català, un interlocutor la mar d’interessant. Sobretot per dues raons: perquè ideològicament tant se li'n fot tot i perquè es troba al caire de l’abisme. Si ara no surt president, no serà mai més res.

Així que si, com no es cansen de dir els grups sobiranistes, cal gestionar el conflicte català des de la política i s’ha de seure i parlar i dialogar i bla, bla, bla..., l’únic camí és allargar-li la biografia a Pedro Sánchez, si més no durant uns mesos, temps que l’independentisme català NECESSITA per aclarir-se i organitzar-se i preparar el terreny per quan arribi La Gran Batalla, que serà quan la dreta i l’extrema dreta accedeixin al poder. Això passarà inexorablement sí o sí d’aquí a un any i mig o dos.

Si Pedro Sánchez aconsegueix superar la investidura, la coalició amb Podemos, que dependrà del suport de set o vuit partits inclosa Esquerra Republicana, serà molt inestable. Sánchez haurà de governar amb tot en contra: la vella guàrdia del PSOE, els poders fàctics, les institucions de l’Estat —molt especialment el poder judicial tal com el va deixar organitzat el PP— i, per descomptat, la caverna mediàtica. A més, el Govern ho tindrà impossible per fer polítiques d’esquerres si ha de fer cas de les directives europees i, a sobre, si com assenyalen tots els economistes, som a punt d’entrar en una nova recessió, el Govern de Sánchez, que no serà l’Armada Invencible, no podrà contra els elements.

Així que la inestabilitat política espanyola va per llarg. Igual que la crisi del 2008 es va portar per davant un Zapatero en una situació parlamentariament molt més sòlida que la que tindrà ara Pedro Sánchez, les possibilitats de l’actual líder socialista són d’aguantar no més d’un parell d’anys abans que tornin els franquistes al poder.

Quan la dreta i l’extrema dreta governin Espanya, el conflicte amb Catalunya i el règim de drets i llibertats entrarà en una nova fase, molt mes acarnissada, i els catalans demòcrates, siguin o no siguin independentistes, hauran de fer-hi front. No és un escenari desitjat, però amb les dades que tenim ara sobre la taula sembla quelcom inexorable. Serà, de fet, l’escenari amb el qual somien els independentistes partidaris de la teoria del quan pitjor, millor.

El moviment independentista necessita que Pedro Sánchez superi la investidura per guanyar temps i poder preparar-se per a La Gran Batalla que vindrà en poc temps quan els franquistes tornin a governar

Ja veurem si el que és pitjor va millor, però és evident que el moviment sobiranista no podrà fer front a l’ofensiva brutal d’un estat neofranquista si el minifundisme continua dominant la política catalana i els líders segueixen instal·lats en mesquines tàctiques partidistes de vol gallinaci per disputar-se entre ells un poder autonòmic que els franquistes i els seus aliats estan absolutament disposats a arrabassar.

En resum. Observant l’horitzó més probable, els independentistes que confien en recuperar la política per gestionar el conflicte només tenen l’opció de facilitar la investidura de Pedro Sánchez. I els que somien amb una Espanya franquista com a incentiu per a la independència, han d’admetre que el moviment independentista encara està prou dividit com per poder respondre a l’ofensiva d’un Govern de PP i Vox que tard o d’hora arribarà. Encara que no siguin capaços de veure-ho, uns i altres naveguen a la mateixa barca i s’enfonsaran i ens enfonsaran a tots si no remen en la mateixa direcció davant els reptes que venen.

Seria poc honest que JxCAT retregui a ERC que faciliti la investidura de Pedro Sánchez quan ells són els primers interessats

Dit d’una altra manera. Que prosperi ara la investidura de Pedro Sánchez convé tant a ERC com a Junts per Catalunya. Que no prosperi és tan suïcida per a uns com per als altres. Com que el candidat en té prou amb l’abstenció dels republicans, JxCAT es podrà permetre el luxe de votar en contra, però s’ho podrà permetre precisament perquè els republicans s’abstenen. En aquest sentit, no seria gaire honest per part de JxCAT que retreguin a ERC una posició que en el fons els afavoreix. És Junts per Catalunya, encara sense projecte, ni organització, ni lideratges definits, tret del president Puigdemont, qui necessita més temps per preparar-se. La investidura de Sánchez és la millor opció per guanyar temps, i ja va dir Churchill que el temps és més important en política que en gramàtica.