La qüestió principal d’aquestes eleccions catalanes és si guanyen els independentistes o els antiindependentistes. Dit d’un altre manera, si, malgrat la repressió, els catalans continuen amb el cap ben alt desafiant l’Estat o pleguen veles i, com proposa el candidat socialista, “passem pàgina” del procés. Salvador Illa parla de retrobar-nos però no diu on ens hem de retrobar perquè per fer-ho transversalment ens hauríem de retrobar a la presó de Lledoners i ell, Salvador Illa, ha estat precisament un dels pocs dirigents socialistes que s’ha negat sistemàticament a visitar els presos polítics catalans a la presó.
Segurament, Illa ha procurat allunyar-se dels presos perquè la seva única opció per presidir la Generalitat és aglutinar tot el suport unionista, dels comuns fins a Vox passant per Ciutadans i el PP. No cal dir que si l’aritmètica ho permetés, ni el PSC ni els comuns farien fàstics als vots de Vox, PP i Ciutadans per col·locar-se, com ja va passar a l’ajuntament de Barcelona.
Si mireu el sondeig que publica The National i el compareu amb l’anterior d’ElNacional.cat, comprovareu que les possibilitats del tripartit són menors en funció del creixement de Junts per Catalunya
Hi ha una tercera opció aritmètica com és el tripartit suposadament d’esquerres si sumen PSC, ERC i comuns. Tan Salvador Illa com Pere Aragonès han jurat i perjurat que no pactaran mai de la vida, però no sembla que la gent s’ho acabi de creure. No tinc gaire a fer a la demoscòpia i menys encara en relació amb unes eleccions que es celebren en circumstàncies tan excepcionals, però tenim les dades preelectorals que tenim i les tendències sí són significatives. Si mireu el sondeig que publica el diari escocès The National i el compareu amb l’anterior d’ElNacional.cat, comprovareu que les possibilitats del tripartit són menors en funció del creixement de Junts per Catalunya, la candidatura de Carles Puigdemont i Laura Borràs, els qui, ara com ara, han tornat a situar-se com a ferms candidats a la victòria.