Sense cap mena de dubte el coronavirus provocarà canvis polítics d’àmbit global, nacional i local. Per començar, es desconvocaran les eleccions a Galícia i el País Basc. El mateix canvi de data ja suposa una alteració del procés que afectarà el resultat. Perquè se celebrin quan se celebrin la pandèmia del coronavirus tindrà una influència determinant en el comportament dels electors. Amb tot el respecte per bascos i gallecs, el seu trasbals no serà més que una ínfima part del terrabastall que vindrà a nivell global. Itàlia ja ha hagut de suspendre el referèndum constitucional que estava convocat per al 29 de març. Boris Johnson ha ajornat les eleccions municipals a Anglaterra. El president Macron s’ha negat a suspendre les municipals a França que se celebraran en una situació sense precedents, amb la gent rentant-se les mans abans i després de votar i donant prioritat a la gent gran que s’atreveixi a anar als col·legis electorals. Veurem què passa també amb les eleccions previstes a Polònia i, last but not least, quin sotrac es produirà en any electoral als Estats Units. Els efectes de la pandèmia alteraran profundament les eleccions, les polítiques governamentals i les actituds dels ciutadans aquí i arreu del planeta provocant canvis de paradigma d’un abast ara mateix imprevisible.
D’entrada, la pandèmia canvia les prioritats polítiques dels governs. Tothom entén que la salut és el primer, així que els poders públics no han de reparar en despeses que no estaven previstes ni pressupostades. Al mateix temps, però, hauran de fer front al cataclisme econòmic que està provocant la pandèmia. I tot té conseqüències. Facin el que facin, la situació modificarà substancialment el capteniment polític de la ciutadania. La gestió de la crisi suposarà un test d’estrès per a tots els governs del món.
Els efectes de la pandèmia alteraran profundament les eleccions, els calendaris, les polítiques governamentals i el comportament dels electors aquí i arreu del planeta provocant canvis de paradigma d’un abast ara mateix imprevisible
Sense anar més lluny, seguint amb l’exemple de bascos i gallecs, és obvi que, siguin quan siguin els comicis, la participació electoral no serà la mateixa. Molta gent desistirà d’anar a votar i els que hi vagin ho faran motivats principalment segons com els afectin o hagin afectat les conseqüències de la pandèmia i les seves seqüeles socials i econòmiques. El president gallec, Alberto Núñez Feijóo ha fet mans i mànigues per ajornar els comicis perquè necessitant com necessita la majoria absoluta per poder governar, una abstenció elevada, especialment del seu feu entre la gent gran, li podria comportar la derrota.
Això de Galícia val per tothom. Pedro Sánchez ha insistit que els pressupostos de l’Estat són més urgents que mai i Ciutadans ja ha aprofitat per oferir-se a donar suport a uns comptes d’emergència. No cal dir que això comportaria un canvi de majoria parlamentària a la qual no sembla que Sánchez estigui gaire interessat. Tanmateix no es pot descartar que, a curt o mitjà termini, les circumstàncies excepcionals el forcin a acceptar-ho, amb la qual cosa, els aliats de l’executiu socialista com Esquerra Republicana també es veurien obligats a revisar la seva estratègia i la legislatura canviaria el full de ruta.
A Catalunya, la suspensió de l’activitat parlamentària ajorna l’aprovació dels pressupostos. En tot cas, suposant que s’aprovin a curt termini, difícilment el president Torra convocarà les eleccions en plena crisi sanitària. Ara sí que es veu difícil celebrar els comicis abans de l’estiu. La pandèmia ha monopolitzat i continuarà monopolitzant l’atenció dels mitjans i l’interès de la ciutadania, amb la qual cosa qualsevol altre debat, també la qüestió sobiranista, ha quedat relegat. Així que sense saber quan ni com seran les eleccions, quan se celebrin serà en unes circumstàncies molt diferents i amb una participació probablement molt inferior. Ningú pot fer pronòstics de cap mena, tret que res no serà com abans.
Veurem què passa a la Unió Europea. La pandèmia del coronavirus marcarà un abans i un després del projecte europeista, atès que com a institució no ha servit per a res. En esclatar la crisi, cada estat membre ha actuat pel seu compte, fins i tot perjudicant-se uns i altres en quelcom tan bàsic com la distribució de mascaretes. Ha hagut de ser la Xina qui ha contrarestat la insolidaritat europea!
La pandèmia ha monopolitzat i continuarà monopolitzant l’atenció dels mitjans i l’interès de la ciutadania, amb la qual cosa qualsevol altre debat, també la qüestió sobiranista, han quedat relegat
I el gran sotrac es pot produir als Estats Units. Donald Trump va optar primer per minimitzar la crisi en un país que amb 27 milions de persones sense assegurança mèdica pot tenir efectes de cataclisme. Tanmateix Trump s’ha adonat del seu error i ha rectificat per posar-se al capdavant de l’emergència. Amb tot, ningú no sap amb certesa quanta gent està infectada. Amb una població de 327 milions, fins divendres només s’havien confirmat 1.600 casos, menys de la meitat que a Espanya, però diverses veus científiques posen en qüestió les xifres oficials. La campanya electoral serà molt diferent de la prevista pels candidats. Joe Biden ja fa els mítings per videoconferència. Avui diumenge hi ha debat cara a cara entre Joe Biden i Bernie Sanders que finalment es farà a Washington DC sense públic i han hagut de rellevar un dels moderadors perquè havia estat exposat al virus. De què parlaran?
A Trump el preocupa principalment que l’economia no caigui, però les borses s’han enfonsat com no havia passat en tres dècades, industries multinacionals han hagut d’aturar la producció per problemes de subministrament i fàbriques i companyies aèries han començat a fer acomiadaments en massa... La victòria de Trump, tenint en compte la divisió dels demòcrates estava cantada, però d’aquí a novembre pot passar de tot.
Segons els matemàtics, un petit canvi en les condicions inicials d’un sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent. És la teoria del caos. Tots els grans canvis venen precedits pel caos, sosté el metge i filòsof indi Deepak Chopra, i Einstein ja va advertir que “només els genis” són capaços de gestionar el caos, perquè “l’ordre és per als idiotes”. La qüestió és: d’on traurem els genis?