Brenton Tarrant, el terrorista que va atacar les mesquites de Christchurch (Nova Zelanda) i va causar 50 morts, havia decorat les seves armes amb diverses inscripcions reivindicatives, entre les quals "1571", l’any de la victòria dels catòlics sobre l’imperi otomà a la batalla de Lepant. Es tracta d’una referència comuna en els moviments de l’extrema dreta europea. Javier Ortega Smith, dirigent de Vox i que exerceix com a acusador particular al judici del procés, també va fer una referència reivindicativa de la batalla de Lepant en una recent conferència que va dictar al Parlament europeu.

Abans de l’atemptat, Tarrant va recórrer Europa i hi va establir relacions amb moviments feixistes de diversos països, entre els quals Espanya. Entre les inscripcions dels seus fusells hi figurava també el nom de Josué Estébanez, neonazi espanyol condemnat per haver assassinat un jove antifeixista.

El terrorisme d’extrema dreta està augmentant a Occident i no per casualitat. Tarrant també relatava en els seus escrits la seva admiració per Donald Trump, a qui considerava “símbol de la identitat blanca renovada”. Des que Trump va accedir a la presidència, els crims d’odi han crescut exponencialment als Estats Units. Segons un informe de l’FBI, només el primer any van augmentar el 17% i el creixement és sostingut. Dels 7.100 delictes d’odi denunciats el 2017, tres de cada cinc eren atacs per raons de raça o d’origen ètnic i la resta tenien relació amb la religió o l’orientació sexual de les víctimes. El Southern Poverty Law Center ha identificat 1.020 grups d’odi als Estats Units actius sobre el terreny i a les xarxes. S’han multiplicat les profanacions de cementiris jueus i els grups afins al Ku Klux Klan han intensificat la seva presencia intimidatòria al carrer.

La promoció d’idees que fomenten l’odi i  rebutgen la democràcia té com efecte més alarmant el contagi a grups polítics convencionals que van cedint pas a la intransigència com van fer les democràcies als anys 30, amb les conseqüències conegudes

Tot i que amb alts i baixos, amb contradiccions i hipocresies, des del final de la Segona Guerra Mundial els Estats Units van exercir un cert lideratge moral al món basat en la defensa dels drets humans i els valors democràtics. Tanmateix, aquestes referències han desaparegut totalment des que Donald Trump va accedir a la presidència. A diferència dels seus antecessors, el 45è president ha avalat els dictadors més sanguinaris del planeta, rebent-los amb tots els honors a la Casa Blanca o reunint-s’hi per proclamar el seu suport. Des de Kim Jong Un, de Corea del Nord, a Prayut Chan-o-cha, de Tailàndia, passant per Rodrigo Duterte de les Filipines, per posar-ne només tres exemples.

A més, Trump ha creat escola. A diversos països d’Europa i a Amèrica han conquerit el poder líders autoritaris que menyspreen els valors democràtics. Ha passat a la Hongria de Viktor Orbán, a la Polònia de Mateusz Morawiecki  i al Brasil de Jair Bolsonaro. Els identifica el supremacisme, la xenofòbia i les polítiques discriminatòries i tots es consideren membres del club de fans de Donald Trump.

L’ideòleg de Trump, Steve Bannon, és l’encarregat d’exportar la involució antidemocràtica i està repartint el virus arreu del planeta amb un èxit més gran del que sembla. No només ajuda i ensinistra líders de partits ultradretans com ha fet amb el Vox espanyol. La tasca més eficient de Bannon ha estat la promoció a través de la xarxa d’idees regressives que fomenten l’odi, rebutgen la democràcia i enalteixen la violència. I l’efecte més alarmant és el contagi –o la inflitració- en grups i líders polítics convencionals, que retrocedeixen i van cedint pas a la intransigència, que és el mateix que va passar als anys 30, amb les conseqüències conegudes.

El president del Parlament europeu, Antonio Tajani, defensa Mussolini, obre la porta a Vox i tanca la institució al president Puigdemont

Sense anar més lluny, Antonio Tajani, president del Parlament europeu, ja no ha trobat inconvenient a declarar que el dictador feixista Benito Mussolini va fer “coses positives”, per afegir que aquest reconeixement era un acte d’honestedat, perquè “quan es fa un judici històric cal ser objectiu”. Això Tajani no ho hauria dit fa només tres o cinc anys. Abans de dir això, Tajani va prohibir un acte a la seu de l’Eurocambra a Brussel·les en què havien d’intervenir els presidents Puigdemont i Torra i, en canvi, va autoritzar-ne un altre en què va parlar el dirigent de Vox Javier Ortega Smith per reivindicar la batalla de Lepant.

Alfonso Guerra, exdirigent del PSOE, també va dir no fa gaire que “algunes dictadures tenen eficàcia en el terreny econòmic” i va posar com a exemple la dictadura del general Pinochet a Xile. El seu correligionari Alfredo Pérez Rubalcaba també va considerar prioritari impedir com fos la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, malgrat el descrèdit democràtic que suposaria per a l’Estat. Ni l’un ni l’altre tampoc no s’haurien atrevit a dir-ho fa uns anys, i ara ja no els fa cap vergonya.

La Junta Electoral Central ha ordenat la retirada de llaços grocs dels edificis públics de Catalunya per considerar que són un símbol partidista. En canvi, ni la Junta Electoral ni el Tribunal Suprem han posat cap objecció que un partit d’extrema dreta com Vox utilitzi el judici del procés per fer campanya partidista amb unes eleccions convocades.

Com recorda el professor Timothy Snyder al seu assaig Sobre la tirania, “la història europea del segle XX ens mostra que les societats es poden escindir, les democràcies es poden esfondrar, l’ètica pot fracassar i homes normals i corrents es poden trobar palplantats davant de fosses d’afusellats amb armes a les mans. Ens aniria molt bé avui dia entendre’n el perquè”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat