Joaquim Forn i Chiariello és el millor i, de fet, l’únic candidat que podien presentar per Barcelona el PDeCAT i Junts per Catalunya. És qui coneix millor la ciutat, no només del seu partit, atès que ha treballat com a regidor a l’Ajuntament durant gairebé vint anys i va exercir com a primer tinent d’alcalde quan Xavier Trias presidia la Casa Gran. En aquest temps va demostrar que tenia un projecte per a la ciutat, ambiciós i integrador a l’hora, capaç de conciliar les aspiracions diverses d’una capital tan plural que abandera la modernitat sense menystenir la tradició.

Segurament en això l’ha influït la seva educació cosmopolita, fill de pare català i mare equatoriana, que va estudiar al Liceu Francès, quan era un oasi enmig del desert de l’escola franquista. De ben jove va desenvolupar una inquietud social que, entre altres activitats, el va portar en els anys d’universitat a liderar la refundació de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), que va tenir una considerable influència en la democratització de les universitats catalanes.

Estava cantat, doncs, que quan Xavier Trias passés el relleu, l’agafaria Joaquim Forn. De fet, Forn va acceptar i va assumir el nomenament com a conseller d’Interior setmanes abans del referèndum de l’1 d’octubre perquè és de les persones que creu que en els moments difícils no s'hi val escaquejar-se, però la seva vocació política estava destinada a liderar el municipalisme barceloní.

Tot aquest preàmbul no tindria gaire sentit si no fos perquè Joaquim Forn és a la presó i aquesta situació converteix el que hauria estat el més normal del món en un fet extraordinari del qual s’han fet ressò fins i tot mitjans internacionals. Ha estat molt significativa la reacció virulenta dels representants de Ciutadans. Manuel Valls ho considera “una provocació” i Carina Mejías, filla i esposa de militar que deu tenir fil directe amb el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ja el dona per condemnat i inhabilitat, perquè assumint tàcitament les possibilitats de victòria de Forn, avança que no podrà governar. És obvi que s’han adonat que la candidatura de Joaquim Forn és el gran obstacle de Valls per arribar a ser alguna cosa més que regidor de Barcelona, un càrrec, tot sigui dit, tan digne com el de primer ministre de França.

La candidatura de Joaquim Forn és el gran obstacle de Valls per arribar a ser alguna cosa més que regidor de Barcelona

Justament, si Forn tenia tots els números per ser candidat a l’alcaldia, l’empresonament al qual es troba sotmès és un argument més per presentar la candidatura, perquè renunciar seria tant com assumir la repressió i avalar les conseqüències. Ja va anunciar Soraya Sáenz de Santamaría, la llavors vicepresidenta del govern espanyol i artífex de la judicialització del procés, que l’objectiu era “escapçar” el sobiranisme. Tanmateix, Forn és a la presó injustament, però és presó preventiva, ni tan sols ha estat jutjat i la seva innocència és quelcom més que una presumpció. Forn té tots els atributs per ser candidat a l’alcaldia de Barcelona i el que cal subratllar és que haurà de lluitar en inferioritat de condicions, una nova injustícia que algú, no sé si d’Espanya o d’Europa, algun dia haurà de resoldre.

I malgrat aquesta situació tan democràticament inversemblant, que ningú esperi de Forn una campanya municipal centrada en el procés sobiranista i la independència de Catalunya. Ell també sap que no n’hi ha prou amb ser independentista per ser alcalde de Barcelona. Ho ha donat a entendre en la seva presentació per escrit i l’avala la seva trajectòria. Forn és un sobiranista de pedra picada i no renunciarà als seus principis, i precisament per això, liderarà un projecte integrador d’una Barcelona que, tal com ha promès “treballi en la recerca de consensos, que no imposi, que sedueixi, que escolti i no faci callar”. Potser Joaquim Forn arribi a ser alcalde o potser no, però Barcelona i el món el que troba a faltar en aquests moments són polítics com ell. No recordo haver escrit mai en termes tan positius d'un polític. Avui m'ho demanava el cos i l'ànima.