L' "enquesta prohibida" de Feedback que publica el diari escocès The National pronostica com totes les altres un triple empat de Junts, PSC i ERC, però és la única que ha detectat canvis pel que fa al guanyador dels comicis o, més ben dit, qui queda en primer lloc, la qual cosa no implica necessàriament que pugui governar. Al llarg de la setmana i diferenciant entre vots i escons s’han alternat al capdavant ERC i PSC per consolidar-se finalment com a vencedora en vots i escons la candidatura de Carles Puigdemont i Laura Borràs, Junts per Catalunya. Amb diferències tan minses i amb un volum d’indecisos encara proper al 30%, que no dubten tant què han de votar sinó si votaran o no, tot resulta tan incert que fins i tot es comenta que algun mitjà ha preferit no publicar sondeig per por d’encertar-la.

Cap enquesta preveu fluxe de vots entre blocs, és a dir, que ni un sol vot independentista ni tampoc ni un d’espanyolista canviarà de bàndol. El moviment intern dins de cada bloc és un altre cosa. The National veu ara tendència a l’alça de Junts a costa d’ERC i la CUP i tendència a l’alça dels comuns en detriment del PSC de Salvador Illa. Totes les enquestes preveuen majoria independentista més o menys clara, però sempre dins del marge d’error i algunes amb ganes indissimulades de mobilitzar el vot espanyolista.

Tots han tingut molt d’interès per signar que no governaran amb el PSC i, insòlitament, no s’han compromès a governar plegats acceptant la presidència del que obtingui més vots. Cal veure si els catalans els donen un altre oportunitat, però, en tot cas, serà l'última, si més no, d’aquesta generació

No cal dir que l’espanyolisme en la qüestió principal aparca i aparcarà totes les seves diferències. “España antes roja que rota”, cridava als anys trenta José Calvo-Sotelo, líder de la dreta monàrquica espanyola. Juan Negrín, president socialista del govern republicà també ho tenia clar: “Si esas gentes van a descuartizar España, prefiero a Franco. Con Franco nos las entenderíamos nosotros, o nuestros hijos, o quien fuera”. D’això se’n diu consciència nacional.

Aconseguir una independència és molt més difícil que mantenir una unitat històricament consolidada, per tant requereix una complicitat transversal encara més sòlida. Si les eleccions es presenten incertes és justament perquè hi ha molts independentistes emprenyats que dubten d’anar a votar o no pel caïnisme que han demostrat i practicat els seus representants. Tots han tingut molt d’interès per signar que no governaran amb el PSC i, insòlitament, no s’han compromès a governar plegats acceptant la presidència del que obtingui més vots. Cal veure si els catalans els donen un altre oportunitat, però, en tot cas, serà l'última, si més no, d’aquesta generació.