El conflicte català amb Espanya té característiques de terratrèmol. Provoca simultàniament convulsions a la superfície i altres moviments subterranis menys apreciables que modifiquen l’estructura del sol amb conseqüències determinants a mig i llarg termini. Més enllà de la batalla política convencional, la societat afectada pels sotracs no ha adoptat una actitud passiva sino tot el contrari. Es mou pel seu compte, s’organitza, reflexiona, analitza... pensa en global i es mou en local.

Per exemple, si no fos pel conflicte, no hauria nascut a La Garriga una entitat anomenada Àgora i que es defineix com “una associació cultural, oberta i transversal” que pretén “generar idees/força, arguments i refutacions per aquells que també els agradaria un país més just socialment, lliure i modern...i independent”. És com un esforç d’optimisme sense data de caducitat per anar fent sense pressa però sense pausa. Segurament per això han volgut celebrar el seu primer acte públic amb el més optimista del Procés, que és sens dubte l’advocat Gonzalo Boye.

El teatre de la Garriga costa d’omplir, però anit semblava que actués la Rosalia en comptes d’un advocat. L’exposició de Boye ha esdevingut tot un espectacle. No fa una conferència, es fa preguntar, primer per la presentadora, Carlota Torné, i després pel públic. Crea un clima de suspens, juga amb els sarcasmes, aixeca els ànims, vaticina victòries i arrenca rialles i ovacions. Tot això amb un ull pendent del telèfon i un dit al whatsapp responent preguntes que, segons va confessar, no parava de fer-li el seu principal client des de Waterloo.

“Passaran coses que l’Estat espanyol no podrà parar... No és una opinió, és una convicció”, diu l’advocat

Descriu Boye l’ofensiva de l’Estat espanyol contra el sobiranisme català com un “error històric d’una magnitud comparable a la crisi del 98”, quan Espanya va perdre definitivament les colònies, i confia en el marc democràtic europeu per revertir la situació, com es va demostrar amb la sentència del tribunal d’Schleswig-Holstein.

Fa autocrítica amb la boca petita però se li entén tot. “Aquí és molt difícil treballar en equip”, diu parlant d’advocats i observant “interessos contraposats”. No entén com els seus col·legues no han fet servir durant el judici els arguments del tribunal alemany. Li pregunten si no hauria estat millor negar la legitimitat del Suprem com a tribunal imparcial i boicotejar el judici, i per no carregar les tintes, respon que “ja és massa tard per això”.

L’advocat n’està convençut que la sentència del Suprem serà severa i que immediatament s’activarà l’euroordre contra el president Puigdemont, però assegura que tot està previst i que s’ha fet tot el que calia perquè la persecució espanyola torni a fracassar. El que li preocupa a Boye ara és la seguretat del president, després que varies dotzenes de policies espanyols van estar a punt de segrestar-lo si travessava el pont d’Estrasburg. “El president volia passar i jo li ho vaig impedir perquè sabia el que tenien preparat... Ha estat l’enfrontament més dur que hem tingut”.

Li pregunten si Puigdemont aconseguirà l’escó d’eurodiputat i no dona termini però respon amb solemnitat: “Passaran coses que l’Estat espanyol no podrà parar...No és una opinió, és una convicció... y ahí lo dejo”. Però vostè creu que ens en sortirem? Quant vivia a Alemanya pensàvem que el mur de Berlin era per sempre. A base de petites empentes al final va arribar un dia que va caure. Cal anar empenyant i ser-hi en el moment oportú per fer la darrera empenta”. Ovació i cua per comprar el llibre i fer-se una selfie. És Boye la referència victoriosa del Procés.