La unidad de la nación española es un mandato directo para los jueces”, va declarar el president del Consell del Poder Judicial, Carlos Lesmes, per justificar l’empresonament dels líders independentistes abans de ser jutjats. Un cop aquests van ser condemnats a cent anys de presó, és a dir, amb penes més elevades que les aplicades a assassins i violadors, els membres del Tribunal Suprem que van dictar la sentència, liderats pel magistrat Manuel Marchena, han estat guardonats aquesta setmana “per la seva independència”. L’anterior guardonat va ser el magistrat Pablo Llarena, instructor de la causa, que va ser escandalosament desautoritzat pel Tribunal de Schleswig-Holstein. I quan es va morir el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, artífex de la judicialització del procés, el va guardonar a títol pòstum la Guàrdia Civil i, abans, quan agonitzava, el president del CGPJ li va agrair per escrit haver “canviat el rumb de la història”.

El Tribunal Constitucional acaba d’avalar l’empresonament durant dos anys i abans de judici del vicepresident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, qui es va presentar voluntàriament davant la justícia. Per primer cop no hi ha hagut unanimitat i per aquesta raó el president del Tribunal Constitucional va retardar la comunicació de la sentència que estava dictada abans per no “perjudicar” la credibilitat del Tribunal Suprem durant el judici del procés.

També el president del Tribunal Constitucional ha postergat una sentència sobre els fets davant el Parlament del 2015, perquè el ponent Cándido Conde-Pumpido tombava la sentència del Suprem elaborada pel magistrat Marchena i qüestionava els criteris repressius mantinguts pel president de la sala segona i altres magistrats també involucrats en el judici del procés.

I també aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha tombat una part dels preceptes establerts en la compilació del dret civil català, que va ser impugnada pel govern de Mariano Rajoy.

Consten les enormes ganes que hi ha en un ampli sector de l’independentisme de facilitar la investidura de Pedro Sánchez per ressituar el conflicte català en el terreny de la política, però l’Estat ho posa tan i tan difícil que en qualsevol moment, per voluntat espanyola, explotarà tot

Continuem. En un fet que no té precedents, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a instàncies del govern en funcions que presideix el socialista Pedro Sánchez, ha suspès cautelarment els decrets del Govern de la Generalitat de creació de les delegacions catalanes a l'Argentina, Mèxic i Tunísia. El conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, considera que ha estat el pitjor atac a l’autogovern català des de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia.

El Tribunal de Comptes ha citat el president Puigdemont i tot el seu Govern per les despeses que hom li atribueix en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. El Govern d’Artur Mas ja va ser condemnat a pagar cinc milions d’euros per la consulta del 9-N. No consta que el Tribunal de Comptes hagi citat encara cap membre de la Junta d’Andalusia ara condemnats a anys de presó i inhabilitació per prevaricació i malversació de 680 milions d’euros, delictes comesos entre 2002 i 2009.

I el Congrés dels Diputats ha aprovat, a proposta del govern de Pedro Sánchez amb els vots de PSOE, PP i Ciutadans i l’abstenció vergonyant d’Unidas Podemos, convalidar el decret que dona poder a l’Executiu a imposar la censura a internet tal com fan els governs de països tan democràtics com Turquia, Iran, Xina o Aràbia Saudita...

Una cinquantena de diputats que ho van ser de les Corts Constituents s’han afanyat a signar un manifest reclamant tàcitament un pacte del PSOE amb el PP i Ciutadans per imposar la seva llei a Catalunya i es posicionen de manera bel·ligerant contra qualsevol pacte que inclogui grups independentistes catalans.  

Consten les enormes ganes que hi ha en un ampli sector de l’independentisme de facilitar la investidura de Pedro Sánchez com ho posa de manifest el comunicat d’Esquerra Republicana posterior a la primera reunió negociadora amb la delegació del PSOE. La voluntat no és només d’ERC. Són molts més dels que ells volen i diuen els disposats a intentar ressituar la gestió del conflicte català en el terreny de la política, però vist tot el que està passant, com es mouen les institucions de l’Estat, ho estan posant tan i tan difícil que en qualsevol moment, per voluntat espanyola, explotarà tot.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat