L’ "enquesta prohibida" que publica The National afegeix emoció al repartiment de vots dins de cada bloc, independentista o unionista. Costa dir ara "constitucionalista" al bloc unionista perquè els comuns diuen que són republicans i els de Vox, franquistes sense vergonya. En aquest bloc queda clar que la caiguda de Ciutadans se la reparteixen PSC i Vox. Ja és segur que el partit de l’extrema dreta superarà el Partit Popular, malgrat la bona campanya del seu cap de llista, Alejandro Fernández, que no ha pogut lluitar contra els elements com ha estat la confessió de Bárcenas. 

Més interessant és el que pot passar al bloc independentista. The National no li atorga cap representació parlamentària al PDeCat, perquè en cap de les quatre demarcacions el partit d’Àngels Chacón arriba al mínim del preceptiu 3% i queda lluny del darrer escó en joc a les circumscripcions de Tarragona, Lleida, i Girona, on cal bastant més del 3% per aconseguir un diputat. Val a dir que Chacón i la seva assessora Verónica Fumanal, que ho va ser d’Albert Rivera i de Pedro Sánchez, juren i perjuren que els seus sondejos els asseguren representació. El cert és que tregui o no tregui diputats, els vots del PDeCat poden decantar el resultat. Antics votants convergents expressen el seu neguit perquè els agrada el discurs de Chacón però tenen por que esdevingui un vot perdut i tampoc li volen fer un lleig a Carles Puigdemont, a qui segueixen considerant president legítim. Evidentment, si el PDeCat treu 70.000 vots com li atorga el sondeig de Feedback per a The National, no obtindrà cap diputat però li farà perdre alguns al bloc independentista, perquè 70.000 vots més o menys per la banda alta sí que es traduirien en escons, i els indepes van per davant però gens sobrats. I queda clar que si no hi ha majoria d’escons independentista n’hi haurà de l’altra.

Si el PDeCat treu diputats, per formar govern independentista caldria una entesa a quatre, és a dir amb la CUP i el PDCat a la vegada, a més de Junts i ERC, la qual cosa vol dir que es compliria novament la llei de Murphy. Qualsevol situació és susceptible d’empitjorar

Tanmateix és possible que entre el 30% d’electors que encara no s’han decidit n’hi hagi bastants que dubtin entre el PDeCat i JxCat i per tant no cal descartar la presència al Parlament de diputats centristes, partidaris de l’escola concertada, de la col.laboració públicoprivada i de suprimir l’impost de successions. Seria una contribució a l’estabilitat si Junts, ERC i PDeCat sumessin majoria, perquè ja no caldria el concurs de la CUP, però segons l’evolució dels sondejos és un escenari poc probable. Més factible sembla que amb diputats del PDeCat per formar govern caldria una entesa a quatre, és a dir amb la CUP i el PDCat a la vegada, a més de Junts i ERC, la qual cosa vol dir que es compliria novament la llei de Murphy. Qualsevol situació és susceptible d’empitjorar.