Amb el resultat electoral obtingut, Pedro Sánchez té dues opcions: governar a la defensiva per sobreviure precàriament el temps que pugui o armar-se de coratge i passar a l’ofensiva amb un programa valent que recuperi l’esperança de les esquerres i plantegi una sortida dialogada al conflicte amb Catalunya. El pacte de la gran coalició PSOE-PP, que tots donàvem per fet i que reclama de forma gairebé unànime la premsa de Madrid, queda pràcticament descartat perquè, encara que Pablo Casado ja s’havia fet a la idea, no s’ho pot permetre tenint com té ara a Vox trepitjant-li els talons. Seria tant com regalar-li el lideratge de la dreta i renunciar com a alternativa de govern.

El líder socialista ha de triar entre un govern a la defensiva pactat amb 8 partits per sortir del pas o passar a l’ofensiva amb un programa progressista i de diàleg amb Catalunya que permeti recuperar les esperances de canvi de la majoria social

Governar a la defensiva consisteix a buscar un pacte precari d’almenys vuit partits d’ideologies oposades per anar tirant el temps que duri, que no seria gaire, i que només serviria per esperar el moment oportú de convocar noves eleccions segons els interessos del PSOE. Això només seria possible sumant els vots del mateix PSOE, més totes les confluències de Podemos, més Ciutadans, més el Partit Nacionalista Basc, més Más País-Equo, més Compromís, més el Partit Regionalista de Cantàbria. Així s’arriba a 176 escons i la majoria encara podria ser eixamplada amb el suport dels regionalistes de Canàries i de Terol i els nacionalistes gallecs, que segurament s'hi sumarien per un preu raonable. No seria un govern Frankenstein, seria un trencaclosques sobretot per a l’encarregat de negociar lleis i pressupostos. Algú pot pensar que és impossible un acord compartit per Podemos, Ciutadans i PNB, i, efectivament, semblen cartes que no lliguen, però es dona la circumstància que Ciutadans ja no és el que era i el seu vot sortirà baratíssim, perquè Rivera se n'ha anat, però els deutes s’han quedat. Si els supervivents del desastre no posen pegues i diuen a tot que sí, els resultarà molt més fàcil eixugar-les. Els problemes vindran quan la Comissió Europea torni a reclamar control del dèficit i del deute i el govern espanyol adopti mesures d’austeritat, és a dir, retallades. Això serà molt més difícil de gestionar i les diferències entre els aliats acabaran esclatant per un lloc o altre.

Governar a l’ofensiva requereix primer de tot que Pedro Sánchez perdi la por a la dreta i als poders fàctics de l’Estat i actuï desacomplexadament amb altura de mires. I consisteix a formar un govern de coalició amb Podemos, amb un programa inequívocament progressista pactat amb el PNB, amb Esquerra Republicana i amb Compromís que permeti recuperar les esperances de canvi a la majoria social del país. Òbviament un acord d’aquestes característiques exigiria obrir el diàleg amb Catalunya i facilitar l’excarceració dels presos. També és un pacte difícil, però és l’únic que pot desbloquejar la política espanyola i frenar l'única alternativa possible, un govern amb ministres feixistes. No cal dir que seria molt arriscat per a Pedro Sánchez, però sempre és més heroic caure lluitant contra l’adversari que claudicant.

Jordi Galves
Diari de la revolta (20) Són milions de fatxes Jordi Galves
Jordi Barbeta
Anàlisi Comença l'espectacle de l'agonia Jordi Barbeta