He's a real nowhere man
Sitting in his nowhere land
Making all his nowhere plans for nobody

"Nowhere man". John Lennon i Paul McCartney

De seguida que va esclatar la crisi sanitària, el Govern espanyol es va afanyar a regalar 15 milions d’euros a les cadenes privades de televisió, que són empreses que han fet molts beneficis gestionant un servei públic per concessió de l’Estat. Al mateix temps va encarregar una campanya publicitària amb el lema “Este virus lo paramos unidos” que, segons diverses fonts, ha costat més de quatre milions d’euros, que, en bona part, també han anat a parar a empreses de mitjans que han declarat beneficis milionaris. No cal dir que la intenció de l’Executiu era establir una mena de pacte de no agressió amb els mitjans davant la tragèdia de morts i contagiats que es veia venir. Tampoc cal dir que tots els esforços i els diners emprats no han servit absolutament per a res perquè la tragèdia en tots els àmbits —la salut, l’economia, la política i l’ordre mundial— és tan descomunal que ningú en sortirà del tot il·lès.

És evident que el Govern de Pedro Sánchez no estava preparat per a un cataclisme com el que estem vivint i, efectivament, pren decisions equivocades que, de vegades, les rectifica i de vegades, no. Encara menys preparat estava Quim Torra, que presideix un Govern sense instruments per intervenir o amb instruments intervinguts perquè quedi clar qui és qui mana. Ningú pot afirmar, però, que un Govern presidit per, posem per cas, Pablo Casado ho hauria fet millor. Déu nos en guard. Cap govern del món, ni cap sistema sanitari estava preparat per això. I tots els governs i tots els organismes han reaccionat sobre la marxa, primer tranquil·litzant la gent negant les evidències perquè no s’espanti i després atemorint-la perquè no surti de casa. I governants, partits polítics i mitjans de comunicació continuen gestionant la crisi obsessionats amb la propaganda i la contrapropaganda. Deuen pensar que aquesta actitud tan patètica els serà recompensada quan es calmi la tempesta. No  han entès que aquest càlcul només seria vàlid si després de tot el desastre les coses tornen a ser com abans, i això ja ho han descartat tots els savis del planeta i se n'adona qualsevol que tingui un dit de sentit comú.

Cada cop més els titulars tenen com a objectiu prioritari afavorir o perjudicar un Govern. S’està morint la gent i alguns pensen que els morts els faran guanyar les eleccions. Eleccions? Tornarem a tenir eleccions? No hi haurà eleccions a Espanya durant molt de temps, entre altres motius perquè primer caldrà superar la fase de confinament i de distanciament que no se sap quan acabarà, però que sembla que va per llarg. Després tampoc es podran fer eleccions perquè caldrà fer front a la debacle econòmica. Amb un 25% d’atur Pedro Sánchez no podrà fer-ho tot sol pel seu compte. De fet, Espanya, tampoc se’n sortirà sola. Caldrà, com a mínim, un consens europeu que ara brilla per la seva absència fins el punt que ningú pot assegurar, avui per avui, que la Unió Europea continuarà existint. Ja ha dit Patrícia Botín que “sense solidaritat —dels alemanys— no hi ha Unió”. I si la Unió Europea deixa d’existir com ja preveuen alguns analistes, difícilment l’euro podrà aguantar i no sabem quina moneda tindrem ni quant valdrà.

Governants, partits polítics i mitjans de comunicació continuen gestionant la crisi obsessionats amb la propaganda i la contrapropaganda dels que es disputen el poder amb criteris d’un passat que no tornarà

Christine Lagarde, ara presidenta del Banc Central Europeu i, per tant, l’encarregada d’aportar una solució al desastre, ens comentava a alguns periodistes de Washington quan era directora del Fons Monetari Internacional que s’acostava un futur “sense diners”. Era el temps que les criptomonedes van tenir molt auge. Pot ser el bitcoin o la moneda digital que inventi Amazon o Facebook generi més confiança que l’euro o una pesseta resuscitada. Fins i tot a Catalunya hi ha gent com Pere Puges que ja treballa pensant en una criptomoneda catalana. L’huracà Covid-19 amenaça totes les sobiranies i segurament per això el Govern ha tret a passejar l’Exèrcit i el Rei s’ha vestit de militar com al segle passat.

Donald Trump ha promès injectar dos bilions de dòlars a l’economia dels Estats Units per sortir de la tragèdia convençut que això li farà guanyar les eleccions de novembre, però d’aqui a novembre falta molt de temps, milers de morts per enterrar i milions de treballadors sense feina. A Europa passa el mateix però sense tants diners a repartir. Els brokers asseguren que és un bon moment per invertir perquè tot és molt barat i quan passi la crisi les cotitzacions pujaran com un coet. Tanmateix, els llops de Wall Street, de la City o de Frankfurt ja han deixat de confiar en el mateix de sempre. Ni els bilions de Trump, ni els centenars de milers de milions de Lagarde els han engrescat.

Queda clar, doncs, que és inútil fer plans pel futur calculant amb referències del passat. He començat amb el "Nowhere man", dels Beatles, i acabo amb el punk dels Sex Pistols: There's no future / No future / No future for you.