Sap greu repetir-ho però aquest 41è aniversari de la Constitució espanyola s’ha constatat amb més claredat que mai que el text de 1978 ha estat objecte d’un atracament, d’un autèntic robatori per part dels que no la volien, dels que van intentar tombar-la i, com que no van poder, la van votar en contra. Eren els franquistes que ara s’ha apoderat indegudament del text com si l’haguessin escrit ells i només ells la poden interpretar per imposar una evident regressió del sistema democràtic. La prova més fefaent és que els més aferrissats defensors actuals de la Constitució són el Partit Popular i Vox, dos partits que encara ara reivindiquen orgullosos la memòria del dictador Franco. La Constitució es va fer per obrir drets i llibertats i s’està interpretant per restringir-los.

Tot va començar amb l’arribada de José María Aznar al capdavant del PP. Ja de ben jove Aznar havia publicat a La Nueva Rioja diversos escrits contra els continguts i el consens polític que havia donat lloc a la Constitució, però va ser a partir de l’any 2000, quan el PP va guanyar les eleccions amb majoria absoluta, que l’operació per fer la marxa enrere democràtica es va portar a la pràctica. Es va crear el think tank de la dreta espanyola, la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), des d’on es van començar a introduir noves interpretacions del text constitucional oposades a l’esperit del 78 i a promoure-les entre els sectors més afins instal·lats a les institucions de l’Estat, molt especialment la judicatura. En una segona fase, els Governs del PP, d’Aznar primer i de Rajoy després, van propiciar un autèntic assalt a les institucions, amb un PSOE sense nord i a la defensiva, a base de col·locar persones afins en llocs clau de l’administració, del poder judicial i, per descomptat, del poder economicofinancer i de les institucions de la societat civil. De fet, l’operació continua. No cal dir que la judicatura ha esdevingut un poderós lobby de la dreta més nostàlgica, però l’assalt continua. Aquesta mateixa setmana ha transcendit que el Consell General del Poder Judicial, que està en funcions, és a dir, amb el mandat caducat, ha nomenat 46 nous càrrecs aplicant criteris inequívocament polítics en la selecció dle personal, és a dir, gairebé tots afins al president caducat Carlos Lesmes i al PP, la qual cosa condicionarà la interpretació de les lleis per als propers vint anys.

La prova més fefaent de la involució constitucional és que els més aferrissats defensors actuals de la Constitució són el Partit Popular i Vox, dos partits que encara ara reivindiquen orgullosos la memòria del dictador Franco. La Constitució es va fer per obrir drets i llibertats i s’està interpretant per restringir-los.

És l’aplicació de manual de la teoria del cop d’estat de Hans Kelsen, segons la qual es pot considerar cop d’estat “qualsevol modificació no legítima de la Constitució”. De fet és l'Estat qui només està en condicions de fer-ho abusant sistemàticament del monopoli interpretatiu de l’ordre constitucional.

Per confirmar-ho tenim la demostració d’aquesta setmana, quan els capdavanters de la defensa de la Constitució han estat els líders de Vox i molt especialment Santiago Abascal encapçalant la manifestació de Barcelona. Ara són els franquistes els constitucionalistes que paradoxalment es neguen en rodó a qualsevol proposta de reforma, primer perquè ja se l’han fet seva i, en segon lloc, per evitar el debat que menys desitgen, com seria plantejar el dilema entre monarquia i república.

Així que hem arribat a un punt que la reforma de la Constitució és pràcticament impossible i, en tot cas, qualsevol reforma seria per confirmar la involució democràtica del sistema. Si ara es plantegés una reforma del text del 78, el consens requeriria el vistiplau del PP i de Vox, que sens dubte intentarien imposar la recentralització de l’Estat i totes les barbaritats que van reivindicant sobre els drets de les minories, els immigrants, els col·lectius marginats i fins i tot d’algunes majories com els drets de les dones a la igualtat. Alerta, però, perquè no ho faran per la via de la reforma constitucional, però ja ho estan fent allà on governen. Saben que ho poden fer no perquè ho digui la llei, sinó perquè tenen tots els àrbitres del seu bàndol disposats a imposar la interpretació més restrictiva.