Donald Trump no s’ha atrevit a confinar tots els ciutadans dels Estats Units, però a mesura que ha avançat la pandèmia els governadors dels estats de Nova York, Califòrnia, Illinois, Connecticut i d’altres han ordenat el confinament als seus respectius territoris. També ho ha fet a Alemanya l’estat lliure de Baviera. Fins ara el confinament total és el que ha donat millors resultats a Hong Kong, Singapur i la Xina. El confinament total significa que s’atura l’activitat econòmica de manera que, tret dels serveis essencials, la gent no ha d’anar a treballar, amb la qual cosa es redueixen dràsticament els desplaçaments i la propagació del virus. Els partidaris d’aquesta mesura admeten que té costos però que escurça la batalla contra el virus i redueix el nombre de víctimes.
A Espanya, el decret de l’estat d’alarma ja preveu un cert confinament però encara obliga la gent a anar a treballar malgrat que la seva activitat no sigui urgent ni necessària. Per això encara funciona també el transport públic urbà i interurbà. Ha passat en alguns centres de treball que quan s’ha conegut un cas de contagi, la resta de treballadors ha “reivindicat” la quarantena. Si un treballador preocupat per les possibilitats d’encomanar-se es nega a acudir al seu lloc de treball, l’empresa el podrà acomiadar sense contemplacions. Mentre que si és l’Estat qui decreta el confinament, són les empreses les que estan obligades a tancar.
D’acord amb l’evolució de la pandèmia a altres països, hauria estat un encert que el Govern espanyol decretés el confinament total si més no a Madrid, quan es va constatar la pujada vertiginosa en el nombre d’infectats. També a Catalunya i a la província de Vitòria tot i tenir registrades moltes menys víctimes. Quan el president català Quim Torra ha demanat el confinament total de Catalunya, tant el Govern com la seva cort mediàtica ho han volgut presentar com una actitud deslleial, insolidària i partidista. Fins i tot alguna columnista i algun telepredicador han volgut desacreditar científics de prestigi global relacionant-los amb obscures connivències independentistes. Cree el ladrón que todos son de su condición. No ho han vist igual quan ho ha demanat Balears o Múrcia.
Amb les previsions de contagi i el risc de col·lapse al sistema sanitari, Pedro Sánchez no té més remei que ordenar el confinament total. El més greu seria que no ho fes per no haver d’admetre que el president català té raó
Ja se sap que en l’escenari político-mediàtic espanyol qualsevol iniciativa catalana és sempre sospitosa. Conscient d’això, probablement el president Torra podria haver demanat el mateix fent un plantejament més general la conveniència que la gent no anés a treballar ni a Catalunya ni enlloc. Insistint tant en el concepte “confinar [només] Catalunya”, ha posat en safata al Govern espanyol i els seus propagandistes l’eterna tesi de la insolidaritat catalana, quan qui ha polititzat la batalla contra el virus i qui no ha actuat d’acord amb les recomanacions dels científics ha estat el Govern espanyol. El confinament total té arguments i científics partidaris, mentre que no s’ha sentit cap argument científic ni operatiu que justifiqui el no confinament total.
Quan Pedro Sánchez es decideix finalment a decretar l’Estat d’Alarma, el primer que fa és centralitzar les decisions. No ho fa per raons d’eficiència sinó de poder. Per deixar clar dues qüestions prèvies. Primera, que qui mana és ell... i ningú més. I segona, la cançó de sempre, que “Espanya és una i no 51”, com ha cantat sempre la caverna. Sánchez podia haver actuat d’una altra manera, d’una manera que podríem dir més federal, presentar-se com el gran coordinador, el director d’orquestra, però li ha faltat saviesa i coratge. Sabien que havien de tancar Madrid i no es van atrevir pel por endèmic a fer excepcions territorials. En moments de crisi, ni tan sols Madrid existeix, com tampoc existeix el País Basc i encara menys Catalunya. Només Espanya. La concepció eterna i unívoca d’Espanya, l’Espanya que fa i desfà des de Madrid sense conèixer el terreny. I també perquè no fos que els catalans demostrin més capacitat per gestionar la crisi que la capital de l’Estat.
El ministeri de Sanitat no té competències perquè estan traspassades a les comunitats autònomes. Només manté les competències a Ceuta i Melilla, per tant desconeix absolutament les infraestructures, els sistemes de funcionament, la interlocució, les necessitats i els criteris que s’apliquen a cada regió sanitària. Consta de fonts catalanes que el ministre Salvador Illa actua amb tot el sentit comú de què és capaç en una situació tan difícil, però la Covid-19 ha desbordat tothom i el ministre no pot estar per tot. S’ha arribat a l’extrem de buscar a Catalunya metges acabats de llicenciar per traslladar-los a Madrid, és a dir, despullar un sant per vestir-ne un altre, i el descontrol en la distribució de material de protecció per als sanitaris és ara el més preocupant desgavell. Fins al punt que alguns facultatius han considerat que havien d’organitzar crowdfundings per fer comandes a la Xina pel seu compte. L’ordre que facultava a requisar a l’aduana qualsevol material sanitari —per centralitzar-ne la distribució— va dissuadir un proveïdor xinès, que tenint una comanda espanyola d’un milió de mascaretes, va preferir desviar-les a Alemanya abans que fossin requisades i ningú es fes càrrec del pagament.
Certament, en moments de crisi com l’actual s’hauria d’evitar la politiqueria, i seria millor que tots els polítics anessin a l'una, és un discurs fàcil de fer, però el que no es pot demanar a un governant com ara el president Torra és que calli i atorgui quan en 24 hores els catalans infectats i morts es multipliquen per tres i li impedeixen aplicar el confinament total sense cap més argument que España és una.
Ara ha sortit un altre manifest de metges i científics demanant el confinament total d’Espanya. Amb les previsions de contagi i el risc de col·lapse al sistema sanitari, segurament Pedro Sánchez no tindrà més remei que fer el que li demana Quim Torra fa dies. El més greu seria que no ho fes per no haver d’admetre que el president català, encara que mal explicats els seus arguments, aquest cop té raó.