“La caída de Puigdemont liquida la farsa del Gobierno en el exilio” és el títol amb què obria portada el diari espanyol de referència el dilluns 26 de març del 2018. En els destacats el diari sostenia que “la justicia alemana estudia su entrega a España para que se le procese por rebelión” i per celebrar l’esdeveniment, la mateixa portada feia una crida a l’article del seu redactor més abrandat titulat “El desplome de un mito”, en el qual afirmaba que “la caída de Puigdemont obedece a un error de cálculo, causado muy probablemente por un exceso de confianza en sus propias ensoñaciones. Quiso creer que Europa entera, contra toda evidencia ofrecida por sus gobernantes e instituciones, amparaba su aventura”.
Ningú no sap com acabarà ni quan el que l’articulista en qüestió considerava una “aventura”, però sí que sabem que la justícia alemanya no va accedir a entregar Puigdemont per rebel·lió perquè, segons la sentència del Tribunal de Schleswig-Holstein, “els fets acusatoris de l’antic president català no van constituir cap infracció alemanya d’alta traïció ni tampoc de desordres públics. No s’ha arribat a cap grau de violència en els esdeveniments a Espanya, tal com requereix la regulació de l’alta traïció. S’ha descartat la responsabilitat penal per desordres públics, perquè Carles Puigdemont només s’ocupava d’organitzar el referèndum”.
Ha estat la confiança plena en els valors democràtics que fonamenten la Unió Europea el que va permetre dilluns a Carles Puigdemont prendre possessió del seu escó al Parlament d’Estrasburg
També sabem que les institucions europees, el Tribunal de Justícia i el Parlament Europeu sí que han emparat el president català en defensa dels seus drets malgrat els esforços de la justícia espanyola, dels successius governs de l’Estat i dels partits espanyols representants a l’Eurocambra de silenciar el candidat electe més votat de Catalunya.
No ha estat un excés de confiança sinó la confiança plena en els valors democràtics que fonamenten la Unió Europea el que va permetre dilluns a Carles Puigdemont prendre possessió del seu escó al Parlament d’Estrasburg. Ha estat un fet prou significatiu com perquè el diari de referència, tan interessat com estava en les vicissituds del president català a l’exili, no li hagi dedicat una sola línia de text a la seva portada. Ni portada ni cap comentari del periodista relator. I no serà perquè l’assumpte els hagi deixat d’interessar, perquè dos dies abans el diari de referència sí que va obrir la portada de paper celebrant la notícia que “La Eurocámara retira a Junqueras el acta tras el fallo del Supremo”.
Durant molts anys, generacions de periodistes ens vam reconèixer en el llibre d’estil del diari de referència, però els temps han canviat. Els mateixos que el proclamaven ara han esdevingut estrelles que només juguen a cavall guanyador sense respecte a la veritat ni la família i acaben recordant la història castellana del “maestro Ciruela, aquel que no sabía leer y puso una escuela”.