Quan la Fiscalia confirmi que la corrupció de la família Borbó queda impune, ni els monàrquics més fonamentalistes, per més que ho celebrin i es facin un fart de riure, pensaran que s’ha fet justícia. I el govern més progressista de la història proclamarà com ha fet aquesta setmana Pedro Sánchez que “la llei és igual per a tothom” i que “no hi ha privilegis per a ningú”.
Com que això no s’ho creu ningú i tothom entén que Pedro Sánchez tampoc s’ho empassa, sinó que es veu obligat a fer-ho, s’arriba fàcilment a la conclusió que a Espanya no és el govern legítim qui mana, sinó que hi ha un poder superior que imposa la seva voluntat i els seus interessos contra la voluntat democràticament expressada dels ciutadans.
La corrupció impune de les més altes institucions de l’Estat és un signe irreversible de la decadència d’una societat que tolera, impassible, els escàndols
No cal dir que la corrupció impune de les més altes institucions de l’Estat és un signe irreversible de la decadència d’una societat que tolera els escàndols per la seva pròpia feblesa. Perquè la impunitat del rei emèrit només és possible per la complicitat necessària de les institucions, del poder executiu, del poder judicial, del poder legislatiu, dels mitjans de comunicació, de les organitzacions de la societat civil, i fins i tot dels intel·lectuals que si no callen és per llagotar la figura del rei lladre, com sol fer el pobre Javier Cercas.
Quan el lladronici queda impune i la justícia persegueix i condemna els que canten que “los Borbones son unos ladrones”, no és que la democràcia no estigui prou consolidada, sinó que han desaparegut els anticossos i els contrapoders propis d’una societat oberta. I és quan el sistema democràtic deriva en un règim polític impassible davant dels escàndols i que soscava llibertats i drets fonamentals per eternitzar-se. I això no és el que se’n diu despectivament “el règim del 78”, perquè malgrat totes les concessions que es van fer, l’esperit de la Transició va ser sobretot antifranquista i ara mateix l’esperit franquista apareix instal·lat orgullosament a totes les institucions i molt especialment als tribunals.
A Alemanya les dretes sumen majoria absoluta, però a ningú li passa pel cap governar amb els homòlegs de Vox. A Espanya els franquistes estan orgullosos del seu passat i PP i Vox pretenen governar junts
La dreta i l’extrema dreta s’han apoderat de les institucions des d’on han practicat una tergiversació de l’esperit constitucional del 78. Va començar amb la sentència de l’Estatut, però ha continuat amb tota mena de legislacions restrictives, disposicions suposadament antiterroristes, la llei mordassa, la condemna permanent revisable, etc. Ha estat un gir ultraconservador que ha donat lloc, per una banda, a l’aparició de Vox i, per una altra, a l’envalentiment dels sectors més retrògrads del poder judicial i de la policia i la Guàrdia Civil. No només en la persecució de l’independentisme. Sentències com la de la Manada, el cas Altsasu, Valtònyc i Hasél, fins i tot l’exculpació recent d’un guàrdia civil que va detenir una cambrera perquè no li agradava el cafè!!! La regressió democràtica ha estat dirigida des de la cúpula d’aquest poder superior i ara mateix el govern més progressista de la història no es veu capaç de revertir la situació.
Hi ha un detall que demostra que efectivament Espanya és diferent. A les recents eleccions alemanyes, els socialdemòcrates han estat els més votats. Tanmateix, els tres partits de dretes, cristianodemòcrates, liberals i els ultres d’Alternativa per Alemanya, sumen majoria absoluta. A ningú li ha passat pel cap fer coalició amb el partit homòleg de Vox. A Espanya, en la darrera convenció del Partit Popular a València, Pablo Casado va deixar meridianament clar que el seu objectiu és governar amb l’extrema dreta. La diferència rau que els alemanys recorden la seva història prou avergonyits i no estan disposats a repetir-la. Espanya, en canvi, és l’únic país on va triomfar el feixisme i encara hi ha feixistes que manen i en presumeixen.
Generalment les monarquies cauen per una revolució i els reis i les reines solen ser ajusticiats... tret d’Espanya, que ha expulsat dues vegades la dinastia borbònica, però sempre ha acabat tornant
Va ser molt significatiu que el Tribunal Suprem dictés un acte el mes de juny del 2019 reconeixent Franco com el cap de l’Estat des de l’1 d’octubre de 1936, validant doncs el cop d’estat militar. També un jutge ha restituït el nom del general feixista Millán Astray a un carrer de Madrid i malgrat la llei de memòria històrica centenars de carrers i monuments glossen la figura del dictador Franco o dels seus generals.
La història es repeteix a Espanya més que en altres indrets. Generalment les monarquies cauen per una revolució i els reis i les reines solen ser ajusticiats... tret d’Espanya, que ha expulsat dues vegades els Borbons... però sempre tornen.