Bernie Sanders, l’aspirant a la nominació demòcrata als Estats Units, ha rebut una severa derrota en les primàries del superdimarts davant Joe Biden, quan triaven candidat catorze estats. L’exvicepresident ha superat el seu contrincant de l’esquerra en deu estats, mentre que Sanders s’ha hagut de conformar només amb quatre, tot i que un d’ells és Califòrnia, el més poblat. Tanmateix, per a l’ascens fulgurant de Biden ha estat necessària la conformació d’una coalició anti-Sanders amb els candidats moderats i centristes llançant la tovallola la vigília del superdimarts. Es torna a repetir quelcom que ja va passar ara fa quatre anys. L’aparell del Partit Demòcrata és el principal obstacle per a un canvi polític real als Estats Units que faci renéixer les esperances de futur entre les noves generacions i els sectors socials que pateixen més cruament les desigualtats.

Fa quatre anys el Comitè Nacional Demòcrata fins i tot va intervenir amb joc brut ―denunciat per Wikileaks― per ajudar Hillary Clinton contra Sanders i ara torna a fer el mateix contra el senador de Vermont perquè el veuen com una amenaça per a l’establishment demòcrata conxavat amb el deep state. El fenomen no és estrictament americà. La traïció de l’esquerra oficial, de la socialdemocràcia a Europa, a la seva clientela natural ha estat un factor determinant de l’ascens de l’extrema dreta i de personatges populistes com Donald Trump o Viktor Orbán.

La crisi del 2008 va posar al descobert la incapacitat o potser la manca de voluntat de l’esquerra convencional per oferir una alternativa diferent de les forces conservadores i el resultat va ser la caiguda de tots els governs socialdemòcrates. Només propostes més agosarades de canvi com les de Barack Obama als Estats Units o Alexis Tsipras a Grècia van tenir èxit. I quan després d’Obama agafa el relleu una candidata tan poc entusiasta com Hillary Clinton o quan Tsipras es rendeix davant les amenaces de la troica europea, la dreta més recalcitrant va recuperar el poder. Quan només l’extrema dreta s’atreveix a oferir canvi de debò, passa el que passa.

L’aparell del Partit Demòcrata és el principal obstacle per a un canvi polític real als Estats Units que faci renéixer les esperances de futur entre les noves generacions i els sectors socials que pateixen més cruament les desigualtats

El gran argument de l’establishment demòcrata per anar contra Bernie Sanders és que mai un candidat tan escorat a l’esquerra guanyaria unes eleccions presidencials, com si les propostes del senador de Vermont fossin utòpiques. Al capdavall, la proposta més agosarada de Sanders és un sistema de salut universalitzat com el que ―encara― defensen a Europa els partits conservadors. En tot cas, la tesi sobre la superior capacitat guanyadora de Biden respecte de Sanders no la confirmen les enquestes. Donald Trump va guanyar les eleccions a Hillary Clinton no pas en vot popular general sinó per un exigu avantatge obtingut a tres estats clau, Pennsilvània, Wisconsin i Michigan. A les darreres enquestes publicades, Sanders apareix com a guanyador contra Trump en aquests tres estats, mentre que Biden empata o perd amb Trump tret de Michigan on l’exvicepresident treu quatre punts d’avantatge a Trump, quan Sanders en treu tres més, fins a set.

Dels debats celebrats fins ara i dels testimonis sobre l’evolució de la campanya queda clar que Sanders és capaç d’arrossegar a les urnes la gent jove i les minories, que tradicionalment els costa anar a votar, cosa que difícilment aconseguirà Joe Biden, els mítings del qual resulten tan soporífers com els de Hillary Clinton el 2016.

Malgrat això, tots els esforços continuen dirigits a impedir la nominació de Sanders. L’exalcalde de Nova York, el multimilionari Michael Bloomberg, ha llançat la tovallola després del superdimarts per deixar el camí expedit a Biden. Cal esperar a veure què fa la senadora de Massachusetts, Elizabeth Warren, que després de quedar en tercer lloc al seu propi feu, s’ha quedat sense possibilitats reals de sortir nominada. És també aspirant esquerranista, però no està clar que entregui els seus suports a Sanders. Fins i tot no es descarta que pacti la candidatura a la vicepresidència amb Biden.

Amb tot, encara queda partit. Biden acumula 566 delegats i Sanders 501. Es necessiten 1.991 delegats per a la nominació. Sanders té a favor l’entusiasme de les noves generacions i està aconseguint molt bons resultats entre la minoria llatina, tret dels cubans després d’haver-se embolicat amb un cert elogi a Fidel Castro. A Bernie Sanders li fallen, això sí, els vots dels afroamericans, però mai no perdrà l’esperança aquest incansable lluitador de 78 anys.