A l’inici de la transició de la dictadura a la democràcia a Espanya, lhistoriador espanyol Francisco Espinosa ja va preveure que la incipient democràcia espanyola es podria ensorrar si es tocaven certes qüestions. Darrerament dos temes han fet trontollar lanomenada democràcia espanyola: la llei de la Memòria Històrica del 2007 i el procés català.

Com passa arreu del món, a Espanya també s’està utilitzant el sistema jurídic i part de la premsa amb objectius propagandístics. L’actual deformació de la realitat, que es manifesta sobretot en els judicis al moviment independentista català, fonamentalment pacífic i pacifista, té un precedent en la propaganda franquista de la Guerra Civil. Després del bombardeig de l’aviació alemanya sobre la ciutat basca de Gernika l’abril del 1937, la premsa de dretes va negar de primer que el bombardeig hagués tingut lloc. Tot seguit en va inculpar els republicans, i l’Espanya no republicana i la premsa internacional de dretes se'n van fer ressò. Com hi ha gent que nega l’Holocaust, últimament s’ha descobert que també hi ha persones que encara atribueixen el bombardeig als republicans.

La retransmissió per televisió dels esdeveniments del frustrat referèndum de l’1-O del 2017 a Catalunya ensenyava clarament que les forces de l’ordre espanyoles van recórrer a una violència desmesurada, atès el comportament pacífic dels catalans que volien votar aquell dia. Arreu del món sorgien protestes, fins i tot d’Angela Merkel, que va convèncer Mariano Rajoy de no anar encara més lluny. Així i tot, els líders mundials no es volien mullar, tement com temien un efecte dominó de l’independentisme, especialment a Europa. I com en els anys de la Guerra Civil, una part no menyspreable de la premsa està transmetent la versió espanyolista, que xoca amb les imatges dels canals de televisió.

Com en els anys de la Guerra Civil, una part no menyspreable de la premsa està transmetent la versió espanyolista, que xoca amb les imatges de televisió

Més complicat era demostrar a escala internacional el que va passar realment a Gernika l’abril del 1937 —puix que no existien les transmissions televisives—, i es va aconseguir parcialment. Christopher Holme, periodista de l’agència Reuters i testimoni ocular del bombardeig, així com George Lowther Steer, amb el seu article "The tragedy of Guernica" a The Times, van contribuir a la fortíssima reacció internacional davant el bombardeig de civils. Ens podem preguntar si avui som més insensibles al dolor dels altres o si som més propensos a creure’ns les fake news

El llibre El franquisme que no marxa (Edicions Saldonar, 2015), de Lluc Salellas i Vilar, ens explica diverses raons de l’actual problemàtica al voltant tant de la llei de Memòria Històrica com de la qüestió catalana. De fet, els franquistes de la darrera etapa de la dictadura no se'n van anar mai. Molts dirigents de l’administració pública franquista van passar a ocupar posicions prominents a l’administració d’importants empreses espanyoles. El llibre també esmenta el nom de polítics de primer nivell del règim franquista que després, amb l’arribada de la democràcia, van tenir càrrecs destacats: Joan Carles de Borbó, Adolfo Suárez, Manuel Fraga Iribarne, Rodolfo Martín Villa i Alfonso Osorio, entre molts altres. Per no oblidar la prole de franquistes que encara continua activa en política o en activitats econòmiques.

Davant la farsa dels judicis als presos catalans caldria organitzar un tribunal internacional que posés en qüestió l’actuació de les autoritats espanyoles

Els fets esmentats donen la raó a l’historiador Francisco Espinosa, però el que encara és més important: destrueixen la visió positiva que teníem de la Transició. Molts —jo mateix m'hi comptava— consideràvem la transició espanyola de la dictadura a la democràcia com a modèlica. Molts estudiàvem els treballs científics d’investigadors com el politòleg Juan Linz, i alguns fins i tot pensàvem que les lliçons de la Transició espanyola potser podien servir de font d’inspiració per a països de l’antiga Unió Soviètica i per a països llatinoamericans durant els anys vuitanta i noranta.

El gir que han pres darrerament els esdeveniments a Catalunya i els entrebancs per aplicar el que es disposa a la llei de Memòria Històrica, requereixen una nova mirada al procés de la Transició espanyola. A més a més, davant la farsa dels judicis als presos catalans, potser caldria organitzar un tribunal internacional que posés en qüestió l’actuació de les autoritats espanyoles. El seu assetjament jurídic al moviment català, que s’assembla més al moviment pacifista de Martin Luther King que al dels energúmens capaços d’infondre por a la Guàrdia Civil que mira de vendre l’estat espanyol, bé mereix una resposta jurídica en defensa dels drets fonamentals.

 

Johannes Nymark és professor titular emèrit d'Espanyol a la Universitat Noruega de Ciències Econòmiques i Empresarials (NHH) de Bergen. És autor del llibre 'Draumen om Catalonia' (El somni de Catalunya)

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat