Imagineu-vos un negoci en què cada dia, només aixecar la persiana, sapiguem que com a màxim només el 50% dels nostres clients estaran conformes amb els nostres productes. Però d’aquest 50% no tots tindran el producte que desitjaven; calculem a bell ull que, de fet, contents i satisfets tant com per parlar bé de nosaltres o tornar a la botiga siguin el 25%, el 30%, el 35% a tot estirar, del total de la clientela. Un negoci així és insostenible.

Doncs bé, això és la justícia. D’entrada, els que perden, el 50%, quedaran descontents; de l’altra meitat, que guanya, molts consideraran que el que se’ls ha reconegut és insuficient, tardà o merament simbòlic.

En aquestes circumstàncies, com pot sobreviure la justícia? Només sobreviu si es legitima pels resultats, és a dir, si s’hi pot confiar. Si els seus resultats són fruit de l’aplicació de la llei democràtica, és a dir, si la llei és aplicada en correspondència als temps actuals. Ni més ni menys que el que diu el Codi Civil.

Per afirmar la qualitat d’una cosa o d’un servei cal conèixer-los. Les enquestes de percepció d’un bon servei imparcial i independent de justícia no semblen el millor suport per sostenir que, fora dels escàndols i les arbitrarietats, la justícia va bé. Si més no, és la percepció ciutadana.

Heus ací uns exemples del desori judicial en què jaiem des de fa molt de temps, massa, circumscrits tan sols a aquesta setmana. Han transcendit, fins i tot a la premsa internacional, qüestions com les següents: la condemna per delicte electoral a l’alcaldessa de Berga; l’arxivament d’unes diligències per corrupció privada per haver-se embutxacat més de 800.000 € en comissions, quan l’imputat era el pontífex màxim de Caja Madrid / Bankia; l’arxivament de la causa per possibles delictes de corrupció relacionats amb el cas Castor i, finalment, la llibertat provisional en la cas de La Manada.

He deixat fora les causes que són al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional i que tenen a veure amb el procés i amb presons provisionals que van pel camí d’esdevenir perpètues. El fet que aquestes siguin causes polítiques i les esmentades més amunt no ho siguin dona l’abast exacte de la crisi de credibilitat del sistema. Sense un aparell judicial creïble, raonablement acceptat, cap sistema pot reclamar per a si mateix la condició d’estat social i democràtic de dret, és a dir, un estat en què els drets i les seves garanties són reals i efectius. No cal esmentar ni els jutjats ni les sales emissores d’aquestes resolucions ni el nom dels seus titulars, alguns de ja ben coneguts per altres afers.

Ho lamento pels milers —ho dic bé— de jutges (i fiscals, advocats i altres persones al servei de la justícia) que duen a terme la seva feina com cal fer-la: raonablement bé, sobretot si es té en compte el maltractament secular que l’Estat infligeix al sistema judicial. Tanmateix, perquè es pugui considerar el sistema democràticament acceptable, aquest acompliment, fet molts cops més enllà del deure, té a la pràctica nul·la eficiència, perquè els escàndols i les arbitrarietats tenen el protagonisme indiscutible.

Com es pot, per exemple, dictar una condemna per desobediència a la Junta Electoral per no haver despenjat l’estelada de la façana d’un ajuntament, quan l’estelada no és un símbol partidista, és a dir, no és el símbol d’un partit? Com es pot arxivar i no procedir contra l'espoli en forma de comissions del president d’un banc que ha costat milers de milions als ciutadans? Com es pot arxivar el cas Castor, un frau que va superar els 1.300 milions d’euros i que, malgrat una sentència de nul·litat del Tribunal Constitucional (TC), continuem pagant? Ara que hi penso: no hi ha un delicte de desobediència a les resolucions del TC?

Finalment, com es pot donar la llibertat provisional a uns abusadors sexuals condemnats a nou anys de presó, quan quatre dels cinc condemnats tenen a més pendent una causa similar a la que va motivar la condemna dictada per l’Audiència de Navarra? Com es pot substituir la presó provisional per unes mesures —ja criticades amb escreix— ridícules des del punt de vista lògic, jurídic i de protecció de la víctima?

Tot això en una setmana.