El diumenge passat TV3 ens va oferir en prime time (i com és norma general de totes les teles, en horari poc conciliador) el programa Jo Pregunto. Una dotzena de ciutadans seleccionats prèviament, tal com explica la cadena, va preguntar en dos torns en viu i en directe al Teatre Conservatori de Manresa al president Puigdemont sobre el que van considerar oportú.

Jo em pregunto per què tantes crítiques? Contra el que podria pensar un lector/espectador poc coneixedor de l’esmentat programa, l’allau de crítiques semblaria que havia de provenir de la condescendència de l’organització de la trobada amb el president, prèvia selecció de mansos en comptes de braus. Però va ser al contrari: el president Puigdemont va suar la cansalada per sortir-se’n, tot deixant més d’un pèl a la gatera. Va donar la cara de forma descoberta.

El president Puigdemont va suar la cansalada per sortir-se’n, tot deixant més d’un pèl a la gatera. Va donar la cara de forma descoberta

Semblaria que per a un ampli sector influent de l’audiència, primer a les xarxes, després en mitjans més convencionals, una defectuosa selecció dels intervinents va primar ciutadans molt avesats políticament, més que no pas els simples ciutadans-espectadors.

Jo em pregunto, però, si una televisió pública o privada, tant se val, ha de ser cortesana amb el poder. Desgraciadament, el nostre sistema televisiu, públic i privat, és en termes generals molt procliu, massa, a no fer-se l’incòmode amb el poder. Tots hem presenciat programes que feien, pel vassallatge que desplegaven, vergonya aliena.

Veure un polític professional, en aquest cas el primer polític de Catalunya, debatent amb ciutadans sobre temes incòmodes –fins i tot formulats amb falsedat o de manera grollera- em va revifar la fe en una classe política molt, amb raó, desprestigiada. Què és això de fer compareixences plasmàtiques, rodes de premsa sense preguntes (un oxímoron, doncs), compareixences amb preguntes pactades...?

Aquest programa de debat entre un representant del poder institucional i la ciutadania és possible avui en dia a l’Espanya constitucional fora de TV3? Jo pregunto

Potser, si s’estén aquest exemple, es farien passes en la correcta direcció per acostar els polítics a la gent a la qual representen i serveixen (cosa que, com es demostra dia a dia, obliden amb una espectacular rapidesa).

Que es pot millorar la selecció dels ciutadans interrogadors? Potser sí. Que la selecció pot ser més plural tant territorialment com temàticament i ideològicament? Potser sí. Però, millorant el que calgui millorar, jo (em) pregunto: aquest programa de debat entre un representant del poder institucional i la ciutadania, amb públic i en directe, és possible avui en dia a l’Espanya constitucional fora de TV3? Jo pregunto.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat