Hi ha dies que no és fàcil de trobar un títol adient. Avui, tanmateix, me’n sobren: inhumanitat, crueltat, sense vergonya, miserabilitat... N’hi ha més. Els lectors segur que en troben un munt.

Al costat de les marejants i pornogràfiques xifres que hom escartegen regularment per aquestes dates pels noiets, permetem que el Mare Nostrum esdevingui, progressant adequadament, el cada més a prop Mare Mortuorum.

Davant les provocacions de l'extrema dreta –és a dir, de la dreta sense complexos, ara de Salvini, abans d’Orban- els que es diuen demòcrates –des dels liberal-conservadors, fins als qui ni de broma són esquerra a l’esquerra de l’aigualida socialdemocràcia- o han callat davant la tragèdia de l’Open Arms i de l'Ocean Viking o no hi han posat res més que pegues, quan no han difamat i criminalitzat els rescatadors, àngels guardians de les aigües de la cultura que va enlluernar el món. Han dificultat amb afany diabòlic que aquests vaixells toquin terra, port segur per ser més exactes, i els seus nàufrags puguin gaudir d’una mínima pau física i emocional, grans, petits i embarassades.

 Salvar la vida dels nàufrags a la mar és una obligació legal, el incompliment de la qual constitueix un delicte greu

El dret internacional no és un dret que ens sigui aliè, extraterrestre, galàctic, incorpori. Per entendre’ns, és un dret que es publica al BOE, tant com el Codi civil o el Codi penal, o sigui, de plena vigència i de deguda aplicació pels nostres tribunals estatals i europeus. Així doncs, salvar la vida dels nàufrags a la mar és una obligació legal, el incompliment de la qual constitueix un delicte greu.

No cal, com ridículament proclama la vicepresidenta Calvo, que els rescatadors demanin permís. Consultat l’índex de professions i oficis d’Hisenda, no existeix cap epígraf relatiu als rescatadors. Complir la llei, en aquest cas la del mar, no integra cap epígraf administratiu. Ser una persona decent no és un fet tributari, perquè la llei parteix de la base, potser errada, que tots som persones decents. Potser que per abastar un lloc en la classe dirigent institucional sigui necessari desprendre's de la decència, però per la gent normal, els ciutadans de mena, la decència és consubstancial amb la seva condició humana.

La pretensió de la vicepresidenta, encarregada de guàrdia vacacional, porta al límit el drama: si els rescatadors no tenen permís per rescatar, rescatats i rescatadors han de morir. No suposa altra cosa no deixar-los accedir a port segur. No accedir-hi és la seva condemna de mort per inanició, com a mínim. Això és el que volen? Per això hem votat a qui hem votat?

La careta dels impietosos, dels indecents, dels pocavergonyes ha de caure.

Sotmetre l'inalienable dret a la vida, a la dignitat i a la llibertat a tràmits administratius només té cabuda al cap d’obtusos funcionaris predemocràtics. Molt predemocràtics.

Al cap i a la fi: el nivell moral d’una societat es mesura, no per com es tracta els que són a la cúpula (els banquers rescatats, el corruptes protegits, els pirates disfressats d’empresaris...), sinó per com es tracta els elements més febles de la cadena, aquí els nostres iguals de l’altra riba de la Mediterrània.

Sotmetre l’inaliable dret a la vida, a la dignitat i a llibertat a tràmits administratius només te cabuda al cap d’obtusos funcionaris predemocràtics

Rescatar banquers –alguns d’ells amb passats no llunyans foscos i amb serioses dificultats d’expressió oral-, autopistes que de vell antuvi es sabien ruïnoses, o perforacions gasístiques ja a priori inviables, pot ser sistèmicament funcional.

Imperatiu moral, però, sense cap mena d’excusa és salvar els que, fugits de l’infern, travessen aigües comunes i són a punt de morir en l’intent. És quelcom més que decència, pietat o humanitat. És pura Justícia.

Qui s’omple la boca de lleis sembla que n’és al·lèrgic.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat