La visita, estranya visita —religiosocultural potser—, del Rei a Catalunya va palesar un cop més no només la distància entre la Corona i una part sembla que majoritària de la ciutadania del Principat. Va palesar una nova laceració il·legítima de drets, a la qual va prestar una bona col·laboració la Conselleria d’Interior.

Així és. Quan visita un país un cap d’estat o primer ministre té lloc una lògica coordinació entre els serveis de seguretat de l’alta autoritat i les locals. Així, normalment es basteixen dos o tres anells. El més pròxim al dignatari està format pel seu propi servei de seguretat i les anelles exteriors, una o dues més, juntament amb els serveis d’intel·ligència, van a càrrec de l’autoritat visitada. Els agents locals són els que millor coneixen el terreny.

En cap moment, però, aquesta coordinació, necessària de totes totes, suposa una derogació del dret vigent ni encara menys dels drets constitucionals i legals de la ciutadania del territori visitat, sigui quin sigui el seu estatus jurídic.

Dilluns, com va passar ja des de la coronació de Felip VI, la policia, aquí els Mossos d’Esquadra, retiraven les banderes que no se semblaven a l’espanyola actualment oficial. A Espanya es retira l’ensenya tricolor republicana; a Catalunya, l’estelada. És més, a la zona, exageradament blindada —quant va costar el muntatge?—, segons testimonis presencials, no es deixava passar a qui duia l’estelada.

La llibertat d’expressió, de moviments i de manifestació estan sideralment per sobre del Rei, del seu cos de seguretat i dels Mossos

D’aquesta manera es produeixen, a parer meu, tres vulneracions dels drets fonamentals. D’una banda, la interdicció sense cap mena de base d’una ensenya que no està prohibida —ni pot ser-ho— i que és de lliure exhibició, com és l’estelada. D’aquesta manera, el dret públic fonamental a la llibertat d’expressió va ser esmicolat. En segon lloc, portar-la, pel que sembla, era una invitació a barrar el pas al portador. Amb la qual cosa, els seus legítims drets fonamentals a la lliure circulació i de manifestació es van engegar a passeig.

Això, encara que reiterat aquí i allà i més enllà, no deixa de ser quelcom més que una flagrant laminació dels esmentats drets fonamentals, que, fins ara, no han comportat cap mena de responsabilitat per a qui ha actuat d’aquesta manera il·legítimament lesiva per al patrimoni jurídic democràtic dels ciutadans.

Com a explicació, Interior va fer pública aquesta piulada, amb intenció clarament exculpatòria, però que resulta del tot inadmissible.

En efecte, ni el rei d’Espanya o d’on sigui, ni el seu cos de seguretat, pot decidir qui passa o no passa per portar una senyera o el que sigui, mentre no representi un perill. El cos de seguretat del Rei no pot, no té cap mena de legitimació constitucional, dir quines banderes poden ser admeses i quins manifestants poden passar o no. Ni el cos de seguretat del Rei ni el de Mossos d’Esquadra. La llibertat d’expressió, de moviments i de manifestació estan sideralment per sobre del Rei, del seu cos de seguretat i dels Mossos.

El que acabo d’exposar és una pura obvietat, tan òbvia que fa basarda exposar-la. I fa més que basarda, que en lloc de parlar de coordinació de seguretat —absolutament necessària—, Interior vingui a parlar de submissió dels Mossos a la seguretat de la Casa Reial.

Per aquestes contrades es diria que alguns necessiten encara un repàs a les regles mínimes de protecció de l’exercici dels drets per part dels ciutadans. El que li agradi o deixi d’agradar al Rei no és, en una democràcia, font de dret. Al contrari, hauria de ser el primer a tenir l’afany perquè els drets d’aquests a qui es deu incondicionalment siguin garantits en tot moment. De primer de liberalisme.

En conclusió: l’ordre i l’execució de retirar estelades i de no deixar passar els seus portadors és totalment i radicalment nul·la i no està coberta per cap mena de jerarquia o obediència. Per si quedava algun dubte.