El coeficient intel·lectual és una mesura de la capacitat mental de les persones. És el que, per regla general, entenem un mesurador de la intel·ligència humana. Així podem saber com n'és de llest, dit en termes vulgars, un subjecte. El coeficient democràtic serà, doncs, la mesura de la intel·ligència democràtica dels polítics.

Vegem els polítics. Dels polítics, a més de la seva eficiència a l’hora de resoldre problemes ―a l’hora de crear-ne són summament acreditats―, volem, si vivim en un estat que es diu de dret, que siguin demòcrates, demòcrates a tota hora i en tot moment, sense restriccions.

La Senyora Álvarez de Toledo, candidata cunera per Barcelona, afirma correctament que Espanya no és una democràcia militant; però el que no pot ser, continua, és una democràcia estúpida. Per ella, una democràcia estúpida és una democràcia que reconeix els drets que tenen els ciutadans, quan són ciutadans que no ens agraden. Denota, al cap i a la fi, un coeficient democràtic deficitari. Però cal ser optimistes: encara té molt recorregut per millorar. No està tot perdut.

En què es nota el dèficit democràtic de la candidata cunera? En tres aspectes fonamentals. Per una banda, li prova molt malament que els presos puguin intervenir des de la presó, encara que amb grotesques restriccions, en la campanya electoral. Ho troba un escàndol. En una democràcia estúpida, posar els contrincants a la presó és un bon sistema per reduir el nombre d’oponents en unes eleccions o, simplement, en una (re)presa del poder, que es considera propi, ara per ara en mans d’uns masovers díscols i oportunistes, guiats només pel seu egoisme i ressentiment. La gent que pensa com la candidata creu que els únics que tenen dret al poder són ells, lliures, com venen dels bressols, de tot el que detesten. Això sí que és una democràcia estúpida.

Una altra raó per considerar molt deficient el seu coeficient democràtic és equiparar els presos, recordem provisionals, a l’espera de sentència, com si fossin com els seus, ara forçadament ex, companys: uns corruptes com no n’hi ha, que els han fet guanyar, amb finançament il·legal, un munt de campanyes. Les Gürtels en serien una mostra, però no l’única. O els violadors, també es refereix als violadors. Curiós exemple en boca de la candidata, del sí, sí, sí, fins al final dels temps.

Desconèixer la presumpció d’innocència en democràcia, llevat que sigui una democràcia estúpida, és una errada gravíssima

La candidata cunera oblida que els presos polítics són presos, fins al moment, provisionals. Això vol dir, en una democràcia que no sigui estúpida, que només tenen limitat el dret a la llibertat ambulatòria. Cap altre dret més. Per tant, el seu dret al sufragi passiu ―ser candidat a unes eleccions― està incòlume i cal garantir-lo, encara que sigui de la manera patèticament grotesca que s’ha fet. La majoria dels condemnats, entre els quals els seus excompanys de partit, adalils de la democràcia estúpida, i els violadors tenen, per sentència ferma, impedit ser candidats a unes eleccions. O sigui, a més d’estúpida, una democràcia així fora també ignorant.

En tercer lloc, sense tenir suspesos aquests drets, tals presos no poden fer rodes de premsa per una raó ridículament estúpida: no són candidats. Per tant, qui no és candidat no pot participar en les campanyes electorals per demanar el vot per a ell mateix.

En fi, en la forma tronada que s’ha dut a terme, que els candidats presos puguin fer ―és un dir― campanya electoral, no és més que una conseqüència del fet que, encara, la democràcia espanyola no és estúpida: formalment, regeix la presumpció d’innocència, els presos o condemnats només tenen restringits el dret de la llibertat de moviments i els que, d’acord amb la llei penal, hom estableixi en sentència.

Desconèixer la presumpció d’innocència en democràcia, llevat que sigui una democràcia estúpida, és una errada gravíssima. Errada que és un vici, una forma de comportar-se, quan a cada minut es repeteix allò que els presos són colpistes, són delinqüents... Això és propi d’una democràcia estúpida, perquè desconeix l’article 24 de la Constitució que tant diuen defensar i garantir, així com altres normes igualment rellevants, com la Directiva (UE) 2016/343 del Parlament Europeu i del Consell, de 9-3-2016, per la qual són reforçats en el procés penal determinats aspectes de la presumpció d’innocència i del dret a ser present en el judici. Aquesta norma està en vigor des d’abril del 2018, encara que Espanya encara no l’hagi transposada.

L’article 4.1. de la Directiva és molt clarificador: “Els estats membres adoptaran les mesures necessàries per assegurar-se que, mentre que no s’hagi provat la culpabilitat d'un sospitós o acusat d'acord amb la llei, les declaracions públiques fetes per les autoritats públiques i les resolucions judicials que no siguin de condemna no es referiran a aquesta persona com a culpable”. Cert és que la senyora marquesa encara no és autoritat ―ho serà si resulta elegida―, però qui aspira a ser autoritat en una democràcia que ella mateixa reconeix com a no militant, no pot pretendre accedir a ella com si fos una democràcia estúpida. Cal que comenci a entrenar-se en matèria de drets fonamentals, tot començant, segurament, pel dret a la presumpció d’innocència.

No més airosos en surten altres candidats. La diputada Arrimadas es dedica ja des de fa temps amb afany digne de millor causa només a titllar els presos i exiliats polítics de delinqüents ja condemnats, el seu coeficient democràtic es diria el propi, també, d’una democràcia estúpida. Al dèficit anterior cal afegir-hi que ella i el seu partit s’han instal·lat en un altre mantra: afirmar que el candidat Sánchez indultarà els presos.

La intenció de la pregunta és òbvia, però no és la que correspon a una democràcia no militant. Quin cap democràtic pot aixoplugar la idea d’indultar unes persones que encara no han estat ni jutjades ni, per tant, condemnades? Persones que es declaren innocents, declaració que, encara que sense força jurídica, sostenen molts milions de persones a casa nostra i arreu del món? La senyora Arrimadas ―o hauria de dir-li xavala?―, ella ja sí, és autoritat. Oblida l’article 24 de la Constitució i passa per alt la norma europea vigent i transcrita.

Coeficient democràtic, però de quina democràcia? D’una no militant o d’una d'estúpida?

Joan J. Queralt
El judici i rodalies (12) Se'ls veu el llautó Joan J. Queralt
Antón Losada
Opinió Prepareu-vos per al pitjor Antón Losada