Abans de la pandèmia, entre 2018 i 2019, a Catalunya rebíem de l’ordre de dues noves inversions de multinacionals cada setmana, d’aquelles que generen valor afegit i llocs de treball. Això no passava a cap altra comunitat de l’Estat, per molt que les estadístiques de l’Estat concentrin el 75% de les inversions estrangeres a Madrid. L’efecte seu i les inversions financeres no productives són l’explicació a aquestes xifres. Només cal observar que el país que més va invertir a Espanya el 2019 va ser Luxemburg. No sé quantes empreses productives i tecnològiques hi ha en aquest petit país, però és obvi que no són les inversions que més ens interessen a Catalunya.
Dit això, i passat el període més intens de crisi pandèmica, que ha frenat també les inversions estrangeres, es torna a veure a Catalunya un ritme d’inversió estrangera similar al previ a la crisi. En els darrers dos mesos he pogut comptabilitzar als mitjans de comunicació l’anunci d’almenys 15 inversions de multinacionals. Però no només és important el nombre, també ho és la qualitat de les inversions. D’aquestes, en vull destacar diverses que impliquen la creació de hubs tecnològics a casa nostra, cosa que ja va començar a passar durant el 2018 i el 2019. Catalunya sembla, doncs, que s’encamina cap a ser un territori hub de hubs tecnològics d’alt valor afegit.
Per il·lustrar-ho, voldria mencionar alguns dels detalls que donen les empreses que s’estan instal·lant a casa nostra.
En el cas d'Unmaned Life, companyia de robòtica avançada, trasllada a Catalunya el seu hub tecnològic central que fins ara era a Brussel·les, ampliat amb vint enginyers, i ho fa, diu, per la facilitat de trobar talent qualificat i la fortalesa del sector TIC a Catalunya.
La nord-americana Pepsico obrirà un hub digital d'àmbit mundial amb 400 treballadors a Barcelona i diu l’empresa que ho fa perquè és un dels hubs més importants a Europa gràcies a l'ecosistema format per start-ups, centres tecnològics, empreses TIC i universitats, així com la capacitat per crear i retenir talent digital.
L’alemanya Festo instal·la a Catalunya el seu hub mundial de venda digital, i ha triat Catalunya entre les 250 delegacions que té a tot el món per les nostres universitats i, sobretot, perquè és un pol d’atracció de talent, especialment digital.
L’empresa sueca Essity ha instal·lat a Barcelona el centre d’excel·lència logística mundial amb 180 professionals perquè les nostres universitats generen bons professionals i és una ciutat atractiva per portar-los de fora.
Finalment, l‘estoniana Veriff ha anunciat la instal·lació del hub tècnic d’enginyeria i producte a casa nostra, amb 300 treballadors de 35 nacionalitats, perquè som un potent centre tecnològic europeu i tenim alguns dels millors talents en producte i enginyeria del món.
Totes aquestes empreses, doncs, i em consta de l’etapa com a president de la Cambra de Barcelona que em va permetre visitar-ne diverses, venen a Catalunya perquè hi troben el millor talent o perquè els és molt fàcil d’aconseguir que el talent vingui a treballar a Catalunya. Per això és tan important un hub intercontinental aeroportuari que faciliti més encara la mobilitat del talent.
Ara som en una nova legislatura que ha de fer un pas més en la transformació del model econòmic cap a la societat del coneixement, i, de fet, ja ho estem fent
Per què passa això? Doncs segurament hi ha múltiples causes, però sense dubte arranca fa més de 20 anys amb les negociacions del president Pujol per prioritzar la inversió en el primer supercomputador de l’Estat i el primer sincrotró al sud d’Europa, amb la tasca realitzada en els darrers anys per la potenciació dels centres tecnològics i moltes qüestions més com el bon nivell de les universitats catalanes de desenvolupament del talent, i la gran tasca realitzada des d’Acció per captar noves inversions.
Ara som en una nova legislatura que ha de fer un pas més en la transformació del model econòmic cap a la societat del coneixement, i de fet ja ho estem fent, com demostren aquestes inversions, tot i que la majoria de la societat no se n’adona perquè no omplen titulars als mitjans, que prefereixen seguir ancorats en el discurs de la suposada “marxa” de milers d’empreses del 2017, quan la realitat és que només van canviar domicilis fiscals, i en cap cas van moure cap centre productiu i menys tecnològic.
Però que no sigui titular de diaris no vol dir que aquest Govern no hi treballi. En els pressupostos del 2022 hi ha moltes partides destinades a la societat del coneixement i en l’activitat legislativa també hi ha diverses accions en marxa. Només en citaré algunes per no allargar-me. Tenim la llei de la ciència en tràmit, la que serà segurament la primera llei de la legislatura de transformació, i el pacte nacional de la societat del coneixement com a compromís de desplegament. Però els pressupostos tenen també una important partida en digitalització de l’economia per fomentar el talent i la innovació, la transferència tecnològica, la nova economia de l’espai, impuls dels centres tecnològics, el desenvolupament de tecnologies avançades com la IA, les tecnologies quàntiques o el blockchain.
En aquest sentit, la tasca iniciada pel nou Departament de Polítiques Digitals l’anterior legislatura, ara amb rang de vicepresidència, juntament amb la Conselleria d’Universitats, que en aquesta legislatura ha sortit reforçada anant en solitari i amb un 44% més de pressupost, marcarà el futur de Catalunya, que camina amb determinació cap a una veritable societat del coneixement. El dia que disposem dels recursos d’un estat, aquesta transformació podrà ser molt més àmplia per situar-nos sense complexos a l’altura dels estats més desenvolupats del món en la societat del coneixement.
Joan Canadell i Bruguera, diputat de Junts per Catalunya