Espanya ja s’ha consolidat com el país amb més atur d’Europa. Abans de la pandèmia érem els segons per la cua, però tal com vaig predir a les xarxes a l’inici de la pandèmia, ja hem superat Grècia. De fet, l’estat espanyol és l’únic que ha superat el 20% d’atur a Europa durant tres cicles en les darreres dècades, i no recordo que mai hagi assolit la plena ocupació, que es considera entorn del 5-6%.
En atur juvenil la situació és encara més preocupant, perquè ja tornem a estar prop del 40%. Per què passa això? Per què Espanya no ha estat capaç de generar ocupació suficient per als seus ciutadans al llarg de la història? Crec que és un problema de prioritats, dubto que hagi estat mai la màxima prioritat del govern, ni dels poders de l’Estat. De fet, durant gran part del segle XX diverses regions d’Espanya van patir onades intenses d’immigració, algunes de les quals tenien com a destí Catalunya. Aquí, el caràcter industrial i comercial durant segles creava llocs de treball a les fàbriques, no només al segle XX, si no pràcticament des del segle XVIII en les diverses revolucions industrials.
Però reconec que darrerament també a Catalunya està costant generar llocs de treball, en part perquè cada cop és més difícil generar empreses i projectes d’emprenedoria, però potser pitjor encara, cada cop hi ha menys gent qualificada per cobrir les demandes dels llocs de treball que es generen a casa nostra.
Com a president de la Cambra, em va sobtar molt que el principal problema que em vaig trobar, sobretot previ a la Covid, va ser que tots els sectors es queixaven de manca de personal qualificat. De fet, les enquestes fetes per la Cambra de Barcelona els darrers 10 anys cada cop mostraven una situació pitjor, arribant al 2018 i 2019 a un 25% de les empreses que deien que no podien créixer per manca de personal qualificat. Fins i tot en una consulta que vam fer el 2019, el 79% dels empresaris deien que tenien dificultats per trobar personal qualificat.
Sense entrar en detalls, els perfils demandats eren de tot tipus, no només enginyers o informàtics, també fusters, soldadors, tècnics de la construcció, peixaters, carnissers, cosidors...
L'atur és el problema més greu del país, el que més preocupa la majoria de la societat i no podem deixar-lo en segon terme. Reduir l’atur és potser la millor política d’esquerres
Com s’entén, doncs, que amb aquesta manca de personal qualificat tinguem un 40% d’atur juvenil i un 17% d’atur general, en el cas de Catalunya el 14%? Doncs perquè segurament no ho estem fent prou bé, o ho podem fer millor. Però la meva gran pregunta és, per què durant la campanya electoral aquest no va ser un tema clar de debat? Per què al pacte de govern ERC-CUP no es planteja aquest tema de forma central quan segons el CEO és la principal preocupació després de les relacions Catalunya-Espanya? El nostre programa electoral, el de Junts per Catalunya, dedica un dels set eixos principals a l’atur amb propostes per arribar a la plena ocupació i de qualitat, que és el que penso que hauria de ser, després del tema nacional, la primera preocupació de tota la classe política catalana. Jo estic convençut que un estat independent, sense dèficit fiscal, podrà tenir la plena ocupació al cap de 5-10 anys, depèn de quines polítiques es facin. De fet, invertir en R+D+i el 3% del PIB en lloc de l'1,5% actual (3.500 milions dels 16.000 de dèficit fiscal reconegut), permetria amb molta seguretat arribar a la plena ocupació, que és el que gaudeixen tots els estats petits d’Europa que hi destinen entre el 2,5 i 3,5%.
Però, entretant, mentre no disposem dels recursos i la capacitat legislativa per fer això possible, caldria aplicar polítiques que ens hi acostin al màxim. Des del meu punt de vista, això passa per potenciar el SOC perquè sigui una veritable eina per la reducció de l’atur (actualment només un 3% dels empresaris l’utilitzen), potenciant encara més l'FP Dual com als països d’Europa que tenen plena ocupació (Àustria, Alemanya, Anglaterra...), amb diàleg constant amb el món empresarial per veure quines necessitats tenen i com cobrir-les, permetent per exemple que les cambres catalanes tinguin un paper més actiu en la solució, com els països europeus que tenen plena ocupació (puc afirmar que ni la Conselleria de Treball ni Educació ens han permès fer-ho, tot i demanar-ho els 13 presidents diverses vegades), fomentant el paper de l’aprenent adaptat al segle XXI per ajudar a la inclusió laboral del fracàs escolar, o promovent un front comú a Madrid per recuperar les competències de treball davant dels ERO.
Aquestes són algunes de les actuacions que crec que caldrà fer a curt termini si volem reduir significativament l’atur. Almenys en tot el que pugui hi dedicaré les meves forces, ja que, insisteixo, després del problema “nacional”, aquest és el problema més greu del país, el que més preocupa la majoria de la societat i no podem deixar-lo en segon terme. Reduir l’atur és potser la millor política d’esquerres, encara que ho digui algú que és titllat dia sí, dia també, de no ser-ho... És l’atur, companys!
Joan Canadell, diputat del Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya