En el meu mandat com a President de la Cambra de Barcelona vaig visitar vàries empreses que s’acabaven d’instal·lar a Catalunya amb la finalitat de conèixer-ne els motius i així poder veure com podíem ajudar a que en vinguessin més. La pràctica totalitat d’aquestes, m’asseguraven que una de les principals raons era l’excel·lent connexió de l’aeroport del Prat amb centenars de destinacions europees, similar a la d’aeroports com Londres i París.

Això permetia que aquestes empreses, que invertien bàsicament en centres amb contingut tecnològic, disposessin de talent autòcton (tenim universitats d’alt nivell) però també que els candidats europeus amb talent acceptessin un lloc de treball aquí perquè estaven ben connectats amb els seus llocs d’origen.

En la mateixa línia, un hub intercontinental ens hauria ajudat a gaudir d’un efecte similar, no només per treballadors a destí, també per alts directius de multinacionals que viatgen sovint entre els diferents centres de decisió i les filials. Un hub intercontinental és sinònim directe d’inversions de multinacionals, i per tant de ben segur que hem perdut 5 anys de possibles noves inversions i els seus efectes positius en l’economia i en llocs de treball de qualitat.

Per altra banda, tenint en compte que abans de la crisis de la covid Barcelona era la ciutat del món (poca broma) que gaudia de més assistents a fires i congressos, el fet de tenir un hub intercontinental ajudava a que més salons podessin contemplar créixer com ho va fer en el seu moment el MWC o darrerament l’ISE (fira audiovisual més gran del món), que podria implicar un volum similar de visitants.

La decisió de l’Estat de no invertir en l’ampliació del Prat és nefasta. Primer perquè els motius del trencament de l’acord entre el VP Puigneró i el govern espanyol no tenen cabuda en un govern del segle XXI. Una piulada del MHP Aragonès o declaracions al voltant de la manifestació són una excusa no-creïble, un govern no pot cancel·lar una inversió que tindrà repercussions milionàries i de milers de llocs de treball sense haver-se assegut a negociar els possibles motius de discrepància. Sobretot quan hi havia la possibilitat de fer un allargament parcial de la pista que no afectava a la llacuna de la Ricarda i en tot cas sempre quedava subjecte a la decisió final d’Europa, prèvia presentació dels estudis d‘impacte ambiental

El PSOE i el que diu ser govern a l’ombra del PSC, han decidit aturar la inversió d’una de les principals infraestructures de país per altres motius, i desgraciadament condemnen de nou a Catalunya a seguir patint un major deute històric d’infraestructures que ja el 2019 era de 45.000 milions d’euros segons un estudi de la Cambra. Més que un “govern a l’ombra”, hauríem de parlar d’un “mal govern a la contra”.

Respecte al famós debat del canvi climàtic, cal dir que a Madrid s’invertiran 1500 milions els propers 5 anys per potenciar el seu ja consolidat hub intercontinental, i que la contaminació no la fan les ampliacions d’Aeroports, sino els avions que circulen perquè la gent vol o necessita viatjar. I mentre hi hagi aeroports que creixen, seguiran volant i contaminant en una atmosfera comú que també ens afectarà als catalans. Però en canvi, els llocs de treball que es crearan a Madrid gràcies a les inversions que es faran allà, milloraran l’atur, els salaris i el benestar dels seus habitants i ens tornarem a sentir a dir que Madrid supera econòmicament Catalunya. Mentre depenguem d’un Estat que sempre va a la contra, ens costarà molt aixecar el cap, i el problema és que ho seguiran fent amb la connivència de partits que reben centenars de milers de vots de catalans i que diuen defensar els nostres interessos.

Fins al dia 30 de setembre hi ha temps per refer aquesta situació i incloure la inversió al pla director DORA, almenys la terminal satèl·lit que no ha posat en qüestió cap representant del govern.  Farien bé les Cambres, Patronals i sindicats, entre altres, de pressionar PSC i PSOE a refer aquest despropòsit injustificat i d’implicacions molt greus pel teixit empresarial català. Mes que mai cal actuar amb rapidesa...

 

Joan Canadell

Diputat i ex President de la Cambra de Barcelona i del Consell General de Cambres de Catalunya