Fumar i jugar a futbol. El futbol m'ho ha donat tot a la vida. Fumar gairebé me la treu. Quan vaig escriure aquest text, fa molts anys, per a aquella campanya antitabac de la Generalitat, no vaig pensar que podia ser premonitori, al contrari. Johan havia deixat el tabac i es preparava per a una nova etapa en la seva vida plena de salut, de felicitat i d'esport. Vam fer una gran amistat, em va convidar a formar part de la seva fundació i vaig aconseguir coses que mai no m'havia atrevit a demanar ni per a mi mateix. Valia la pena ajudar a tants nens com la fundació va ajudar durant tots aquells anys. 


Johan Cruyff i Jaume Roures em van animar a què em presentés a les eleccions per a la presidència del Barça, al que els vaig replicar que no podria fer-ho fins a complir els seixanta anys. Quan en vaig complir cinquanta-vuit vaig rebre una felicitació seva que em deia: ja només falten dos anys. Després quan finalment em vaig presentar a les eleccions l'any 2000, vaig rebre tot el seu suport i la seva amistat. No ho he oblidat i no ho oblidaré. 


Tothom sap que Johan Cruyff va ser un extraordinari jugador de futbol, un dels millors de tots els temps, per a alguns, el millor i també un extraordinari entrenador. El que potser la gent no sap que va tenir, a més, una intel·ligència natural fora de sèrie. M'ho va demostrar una i mil vegades, especialment un dia que es va celebrar a Barcelona el Consell d'administració mundial de la nostra agència de publicitat Ogilvy & Mather. Li vaig demanar que ens parlés als membres del Consell i ho va fer. Durant una hora va desgranar en anglès i sense un sol paper davant, el que havia après al futbol i com aquestes lliçons podien aplicar-se en la direcció d'una gran empresa multinacional. Encara avui la gent que va tenir la sort d'estar en aquesta presentació, recorda el que Johan va dir i com ho va dir. 


Quan vaig saber que se li havia detectat un càncer, em vaig preocupar, però no vaig perdre l'optimisme. Johan el superaria com havia superat tantes coses. Però molt lamentablement no ha estat així. Ens han guanyat en l'últim minut. Johan es mereixia una pròrroga. Li quedaven moltes coses per fer i per ensenyar, però no ha estat possible. Ha mort jove, com els mites que mai no es fan vells. Ho recordarem així, en la seva plenitud, amb aquest somriure murri que li sortia de l'ànima. 


M'afegeixo amb tot l'afecte als milers de condols que rebrà la seva dona Danny, els seus fills Jordi i Chantal i la resta de la família. Te n'has anat, estimat Johan, però la teva vida s'ha quedat amb nosaltres. Per sempre. 

 

Lluís Bassat és publicista i barcelonista. Es va presentar a la presidència del FC Barcelona els anys 2000 i 2003