"Ens trobem en un punt d'inflexió de la Història", va dir el president nord-americà, Joe Biden, en la reunió de l'ONU celebrada dimecres a Nova York. La nova aliança presentada en una declaració conjunta el 15 de setembre i denominada AUKUS (acrònim dels tres països que la componen: Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units) revela que les fitxes, els escenaris, i les estratègies globals han canviat amb un gir cap a l’Indopacífic. El seu gran rival travessa un difícil moment per una greu crisi del sector immobiliari que ha obligat el govern de Pequín a intervenir per evitar el caos en el grup Evergrande, tan endeutat que el món va témer un crac que suposaria un Lehman Brothers xinès.

Però anem per parts. El veterà president de la Casa Blanca va intentar calmar la inquietud que va despertar a la ciutat dels gratacels la presentació d'AUKUS, afirmant que "no busquem cap altra Guerra Freda, afegint no obstant que "fins i tot si nosaltres tenim poderosos desacords" sense esmentar en cap moment la Xina.

Per als observadors més atents, en aquesta nova aliança "es percep que torna l'antiga anglosfera" subratllant que "quan es tracta d'enfrontar amenaces genuïnes, sigui al segle XXI o al segle XX, són aquests llaços d'idioma i cultura el que uneix". De fet, els EUA i la Gran Bretanya mantenen "una relació especial" mentre Austràlia va entrar a la Commonwealth, els valors del qual i objectius incloïen la promoció de la democràcia i els drets humans, entre altres, com el lliure comerç.

Aquest últim punt és el que va oposar Canberra (capital d'Austràlia), amb Pequín, les mesures del qual van ser vistes com la Xina utilitzant el seu poder comercial a través de l'enorme mercat intern com una arma per servir propòsits polítics. Ofès, el primer ministre australià, Scott Morrison, va reclamar al seu poderós oponent una explicació veraç de l'origen del coronavirus.

Al seu torn, els Estats Units s'han convertit en la força estrangera dominant en l'economia del país dels cangurs, és el principal inversor del país (més del 25% del total) mentre la Xina ocupa el 9è lloc, amb només el 2% de la inversió estrangera. Si a això s'afegeixen les importants vinculacions culturals i polítiques amb els EUA, en un món bipolar això significa creixents tensions.

La primera iniciativa, i la joia de la seva corona, serà la col·laboració en futurs submarins de propulsió (no arma) nuclear per a la Royal Australian Navy, que només sis països al món operen amb aquest dispositiu més eficaç. El setmanari britànic The Economist ha equiparat la repercussió d'aquest fet amb la crisi del canal de Suez el 1957, el viatge de Richard Nixon a la Xina el 1972 o la caiguda del Mur de Berlín el 1989.

En aquest agitat ambient, el govern xinès ha decidit aquest dijous enviar missatges sobre el cas Evergrande, coincidint amb el venciment de reemborsos d'obligacions per un import de 83 milions de dòlars a bancs i gestors d'actius xinesos.

El deute d'Evergrande a 30 de juny ascendia a 260.000 milions d'euros, el 3% del PIB xinès, el que ha fet témer el risc d'un contagi als mercats. Per salvar la situació s'esmenta a l'entrada d'un consorci públic com el Poly Property, un grup de Hong Kong lligat a l'Exèrcit Popular. Però no només són deutes. Un milió d'apartaments estan sense acabar a 230 ciutats, segons Capital Economics. Evergrande està disposat a oferir com a reembors a certs creditors apartaments en construcció o places d'aparcament.

El temor s'ha generalitzat entre els centenars de milers de particulars que van comprar apartaments sobre plànol. El cas presenta un joc d'estabilitat social especialment sensible en un any del Congrés del Partit Comunista decisiu per al futur del president Xi Jinping, quan un dels seus lemes per al futur era "la lluita contra les desigualtats".

En qualsevol cas, amb uns mercats momentàniament tranquils, divendres tot va fer un volt cap a quelcom encara pitjor. Quan s'esperava la celebració del dia de la Mercè, les criptomonedes i el bitcoin es van avançar en mostrar l'altra cara financera de les coses.

En borsa, Evergrande es va desplomar un 11,61% mentre els inversors especulaven que el govern xinès es mostra reticent a rescatar a aquest grup, encara que està prenent mesures per limitar els danys. "La reestructuració del grup és inevitable", van agregar.

De fet, s'esmentava que l'Executiu xinès està donant instruccions a les autoritats locals per evitar que el problema s'estengui i afecti l'economia del país.

Pel que fa al seu contagi extern, Jerome Powell, president de la Reserva Federal americana, i Christine Lagarde, del BCE, van apuntar que els problemes de deute d'Evergrande només afectaran la Xina, si bé els seus bancs estan segurs.

Però atenció, fins d'aquí a un mes la jurisdicció no imposarà la fallida del gegant immobiliari i pot haver-hi novetats. Els països autoritaris també són capaços de donar sorpreses.