Fa 14 anys, un grup de bojos de Jethro Tull van decidir fer una convenció anual. Seria com un monogràfic intensiu per a fans del grup. El pressupost no va ser cap problema, bàsicament perquè el que no existeix mai és un problema. Arreplegant un petit espònsor d’aquí, un altre d’allà i pagant-s’ho de la seva butxaca, els “tullians” (com es fan dir) van aconseguir que a Les Fonts de Brugués de Gavà hi sonés música en directe. Música “tulliana”, per descomptat, interpretada, per exemple, per gent d’Oskorri.

Des de llavors, aquesta associació que cobra 30€ anuals als seus socis, ha portat a tots els membres del grup, inclòs qui fou el seu líder, Ian Anderson.

Dur Anderson no va ser fàcil. És un paio molt “especial” en el tracte personal. És una estrella del rock, amb tot el que això implica de demandes normals i no tan normals per poder tocar. Els tullians van pagar-li viatge, estada, equip, caixet i va actuar... sense cobrar entrada (a les convencions d’aquesta gent, l’entrada sempre és gratuïta). Com se'n van sortir? Doncs com van poder. 

Els tullians no són professionals de l’organització de concerts, no tenen agents col·laboradors, ni contactes amb mànagers, ni contactes amb la premsa generalista (sí amb l’especialitzada). Tota la gent que han aconseguit portar ha estat a base de posar-se en contacte personalment amb uns senyors que, de sobte, rebien una trucada o un correu electrònic d’uns desconeguts dient-los: “miri, que som una associació privada que no ens coneix de res i que volem que vingui a tocar a Gavà...”. Marcià, oi? Doncs així ho han fet i així ho han aconseguit.

Ah, i tot això sense rebre mai cap ajut institucional. Ni econòmic, ni de cap altre tipus.

Per què l’explico tot això? Doncs perquè els tullians són un exemple de país i de gent amb mentalitat de fer, no que et facin. De proposar, no de rebre. D’executar, no d’esperar que els altres et posin el plat a taula. Els agrada Jethro Tull (com els podria agradar Melendi) i decideixen crear el seu món. I el gestionen ells. I hi posen els seus diners, el seu temps i el seu esforç. No van a plorar a la conselleria corresponent amb la cançoneta del: “és trist demanar, però més trist és no poder fer cultura. No tindria 30 mil euros? No? Doncs llavors no fem el que havíem pensat fer i direm que vostès estan en contra de la cultura”.

De vegades, els països amb molta gent com aquesta són els que se’n surten més fàcilment. Encara que només sigui per això val la pena treure el nas per la 14ena convenció tulliana que fan aquest dissabte a l’auditori Marc Grau de Gavà a partir de les 19 hores, amb actuació gratuïta (entre altres) de la banda de Martin Barre, un dels membres originals dels Jethro Tull, i de l’Oriol Tramvia.

Això sí, si no suporta el món tullià i és més de Melendi, llavors millor que no hi vagi. Però no pateixi que ells seguiran fent.